ACUDITS ....

--------------------------------------------------------------------------------

Es troben en Joan i en Pere,, dos amics en Pere diu , amb veu molt baixa .. m'he comprat una mini cadena. Desseguida, en Joan replica... però , com és que em parles tant baix .. diu en Joan : "es que m'apreta una miqueta"

Un jubilat va a una botiga de joguines i demana uns soldadets de plom de la guerra del Vietnam . El dependent, li contesta : Ho sento, estan esgotats . Replica el jubilat " Cap problema , ja m'espero , que no tinc pressa".

En un incendi d'un gratacels, els bombers esperen a baix, amb un llançol obert, i van dient : ara tu, salta, i el van aturant quan arriba a baix. De cop i volta un negre salta, i els bombers, es mouen rapidament del lloc correcte per poder-lo aturar, dient ... els cremats no.

Un Sargent Xusquero, reb un fax a on se li diu : "Arreste al Capitan Herrero con el Mayor Sigilo" . Al matí següent, el sargent, esctiu un Fax de contestació dient : "Arrestado al Capitan Herrero.... Seguimos buscando al Mayor Sigilo".

Dos vascos van pel carrer, com de cop i volta veuen un cartell que hi posa "ACEROS INOXIDABLES", i un li diu a l'altre : que, nos hacemos ?.

Un camioner, a la sortida de LEPE, te una badada, i surt de la carretera. Baixa del camió i atura a un "lepero" que anava amb vespino, i li demana si pot avisar a la grua . El lepero, li demana que que li fa falta. Una vegada el camioner li explica el tema del camió, li diu : aap problema, lliguem amb una corda el camió al vespino, i ja el trec jo. El camioner, insisteix amb la grua, pero tant insisteix el lepero, que al final accedeix a fer el que ell diu. Lliguen el camió al vespino, i amb la sorpresa de que el treu de la cuneta. El camioner baixa del camió, per a felicitar al lepero, i el troba renegant i donant-li coses a la moto. Diu el camionero, pero que estas fent, que aquesta moto és una maravella, amb el que acaba de fer, quan el lepero li contesta : "una maravella ?, si se m'ha calat a mig fer i he tingut de treure el camió pedelant !!!.

Una cullera li diu al sucre ... nos vemos ... en el café.

Un senyor entra en el cafe i .... xof.

En un col·legi la lliço tractava dels aparells reproductors .. al començar a parlar del de l'hora,, sona l'hora de sortir. La professora comenta als alumnes que parlin a casa del penis, de l'aparell reproductor de l'home.. Una de les alumnes al arribar a casa, li ho demana al seu pare. El pare, diu, mira, com que a casa som sempre molt sincers i no ens amaguem res entre nosaltres, t'ho ensenyarè de la forma que més clar ho veuràs, s'abaixa els pantalons i els calçotets, i li diu ... aixó es el penis. L'endemà a l'escola, la professora demana qui ha parlat del tema amb els de casa... L'alumna, aixeca el braç i la professora li diu que comenti als altres alumnes el que ha parlat a casa seva. L'alumna puja al damunt de la taula de la professora i diu ..... mireu , ensenyant una distància ridícula amb els seus dits ... el penis, és .... com la titola pero .... així de petit....

Dos nens de tres anys es troben al pati de l'escola. El nen li demana a la nena .. vols ésser la meva novia . La nena s'el mira i li contresta .. vale. A l'estona, el nen li diu .. i et casaràs amb mi?. Desseguida la nena contesta.. aixó si que no podrà ésser. Per qué no li demana el nen ? .. Li contesta la nena : Perque a casa meva tothom es casa entre parents. El nen li diu ... Aixó no pot ésser. Replica la nena ... que no . ? mira : el meu pare amb la meva mare, el tiet amb la tieta .. l'avi amb la iaia ....

¿QUE LE DICE UN ARBOL A OTRO? QUE PASA TRONCO

.- Són 2 granets de sorra k van pel desert i 1 li diu a latre :krek k tenim compañia

.- es un home ke va al cine i compra un tiket al cap duna estona un altre i axi 20 vegades el ke ven els tikets li diu perque compres tans tikets perke el home de l'entrada mal trenca

.- saps com s'emborratxen els pinguins? amb licor del polo

.-sAPS Q HE OBERT UNA JOIERIA? ASI??? XO SI NO EN TENIES NI CINC? AMB CLAU EEEEE!!!!!!

.-Eren un toru i una vaka separats x una tanka, el toru salta la tanka i li pregunta a la vaka:
-Kom et dius?¿
Ella li respon:
-Blancaneus xo diguem Blanka xk les neus ja sen fos, i tu kom et dius?
-Pepitu xo diguem Pep xk el pitu me le deixat a la balla!!!

.- Van dos en moto, el k va darrera preunta: a cuant anem: a 50 per hora. al cap duna estona torna a preguntar a cuant anem i diu a 70 per hora. al cap duna esona es cague un muixo al contador de kilometres i li torna a preguntar a cuant anem i li contesta a tota merda.

.--Estan en la moncloa Aznar i pujol parlant. De sobte aznar es dona conte de que jordi sa tirat un pet i li diu: - Señor jordi sa tirat voste un pet¿?¿ Jordi respon:-No, se maura caigut pq jo tirar no tiro mai res

.- Una parella es compra un lloro i el volen vatejar.Pel cami comença a ploure i l'amo diu:-Collons com plou, el lloro u va repetint i al final se li kede gravat.Mes tard veuen un toro dormint i diu l'amo:-Xafeuli els collons ja veureu com saixeca, el lloro u va repetint i al final se li kede gravat.Despres es troben amb un granjer que se li an escapat les gallines i corre detras delles dient: no correu males putes ja veureu com us atrapo, el lloro u va repetint i al final se li kede gravat.Arriben a lesglesia el capella li tire laigua i el lloro fa: collons com plou, el capella es desmaie i fa el lloro: xafeuli els collons ja veureu com saixeca, el lloro veu a les monges que corren per lesglesia i diu: no correu males putes ja veureu com us atrapo!

.- Mama mama tu castigarias a un niño k n a exo nada¿?¿ -No. -Ah entonces te podre decir tranquilamente que no he hecho los deveres.

.- como se llama perro en inglés? dog como se llama veterinario en inglés? dog-tor

.- pq se suicidó el libro de mates? pq tenia muchos problemas

.- van dos cargols per la carretera i xoquen.Al'hospital el doctor els preguntar _com ha passattot? i un dels cargls respon _no ho se tot ha passat tant rapid!!!

.- Un home entre en un bar i s'apropa al cambrer ,que etava netejant la barra.El cambrer pregunta _que sera? I l'home respon _sere informatic.sere un bon parede familia i un gran empresari El cambrer diu _no ,perdoni que desitja? _desitjo formar una familia,desitjo tenir molts fillsi ser feliz a la vida.Tambe desitjo,muntar una empresa i guanyar molts centims. Elcambrer torna a dir _no ,no que vol prendre? _Ah perdoni,que hi ha?_pregunta l'home I el cambrer respon _doncs res ,aqui netejant la barra! _

.- dos amics de la infancia es trobeni un li diu a l'altre _saps que acabo de ser pare d'una nena? _hostia ,jo tambe _diu l'altre _hi com li has dit? _bollicao ensentir allo l'home es queda callat i pensa"collons quin nom mes lleig .Aquest pallo deu estar tarat.Pero per respecte no dire res" I l'altre pregunta _I tu com li has dit' _Maria _hostia quin nom mes lleig igual que las galetes! _

.- mare ,mare els macarrons estan bonissims _que vols repetir? _mare ,mare els mcarrons estan bonissims

.- quan anava als casaments ,totes les meves ties i les senyores grans em deien _la seguent seras tu. Van deixar de dir aixo cuan els vaig dir lo mateix als enterraments

.- Un ladrón entra a una casa a hacer de las suyas con su linterna en la mano. Cuando estaba escudriñando por la cocina y va hacia el comedor en busca de la platería, escuchó una extraña voz que le decía: - Jesús te está mirando. El ladrón se sobresaltó, apagó la linterna, e inmediatamente se puso a averiguar de dónde provenía esa voz. - Jesús te está mirando -volvió a escuchar- Encendió nuevamente su linterna y vio a un loro encerrado en una jaula que le repitió: - Jesús te está mirando. El tipo se rió con todas sus fuerzas y le respondió: - ¿Y tú quién eres? - Soy Moisés, el loro - ¿Y quién fue el imbécil que te puso Moisés ? - El mismo imbécil que le puso 'Jesús' al Pit-Bull que está detrás tuyo...

.- era un senyor molt palid que va el metge i li diu: -que aure de pendre la vitamina c.i el metge diu: -el vec tan i tan malament que et recepto tot l'abeccedari

.- Son tres en cotxe: -Jo se que som a Mexic perque trec la ma per la finestre i toco cactus. -Jo se que estem a l'africa perque trec la ma per la finestre i toco catifes. -jo se que estem a Espanya perque quan porto rellotge trec la ma per la finestre i quan entro la ma ja no tinc rellotje.

.- Va Franco i ressuscita. Llavors es troba amb el guardià del Valle de los Caídos:
-Però... Com és possible? -preguntà bocabadat el guardià.
-Ja n'hi ha prou, d'estranyar-se! Digue'm: qui mana ara, a Espanya?
-Manen els seus. Mire, el President Aznar....
-Bon periodista, Manuel Aznar Zubigaray! Escrigué Historia militar de
la guerra en España.
-No! El nét del periodista.
-I qui és el portaveu del Govern?
-Pío Cabanillas.
-Molt intel·ligent! Sí senyor! Cabanillas Gallas! El meu ministre de la Informació!
-No, el seu fill.
-Qui hi ha, d'ambaixador al Marroc?
-Arias Salgado.
-Molt bé! El meu altre ministre d'Informació i Turisme, Gabriel Arias Salgado.
-No! El fill.
-Com van, les relacions amb els marroquins?
-Home... Hi ha alguns problemes amb la immigració... Però el Govern ha nomenat Fernández Miranda com a responsable...
-Xe! Torcuato! Sens dubte el més ben qualificat per al càrrec!
-No, no, no! El seu fill, Enrique.
-I a Vascongades i Catalunya, què tal estan les coses?
-Ara les regions són autonomies i el ministre que les coordina és Jesus Posada.
-Posada Cacho! El fidel governador civil de Sòria...
-No! El fill. I Oreja és el representant del partit del Govern a les Vascongades.
-Home, el meu benvolgut Marcelino!
-No, el seu nebot.
-I qui s'encarrega de Justícia?
-N'hi ha un de nou... No em ve el seu nom al cap... Però abans estava Mariscal de Gante.
-Ben fet! El meu director general de Règim Jurídic de la Premsa, Jaime Mariscal de Gante.
-No! Tampoc! La filla, Margarita.
-I a la Puerta del Sol, a la seu de Governació, qui està?
-Un bon amic dels socialistes, Ruiz.
-Però com pot ser el meu portaveu, Víctor Ruiz Albéniz, amic dels socialistes?
-No! És el seu nét, Alberto Ruiz Gallardón.
-I a Galícia, digue'm: qui està a la meua Galícia natal?
-Fraga.
-El nét?
-No! El de sempre!

.- Un home entra a un bar i s'apropa al cambrer, que estava netejant la barra. El cambrer li pregunta:
Cambrer: Què serà?
Senyor: Seré informàtic, seré un bon pare de família i un gran empresari.
Cambrer: No, perdoni. Què desitja, el senyor?
Senyor: Desitjo formar una família, desitjo tenir molts fills i ser feliç a la vida. També desitjo muntar una empresa i guanyar molts cèntims.
Cambrer: No, no. Què vol prendre!?
Senyor: Ah, perdoni. Què hi ha?
Cambrer: Doncs res. Aquí, netejant la barra.

.- Li diu un basc a un altre:
-Patxi, deixa aquesta pedra... que és dels anglesos

.- Està comprovat que el cafè molt calent redueix en dos terços la potència sexual dels homes: primer et crema els dits i després la llengua.

.- Això és un mosquit que li pregunta a la seva mare:
-Mama, mama! Que puc anar a fer un volt?
I la mare li diu:
-Sí, fill. Però vigila, eh?
Després d'una estona, el fill torna a casa tot content:
-M'ho he passat molt bé! He fet molts amics! Allà on anava m'aplaudien!

.- Una àvia està xerrant amb les seves amigues i, de sobte, li pregunta a la seva néta:
-Filla, com es diu l'alemany que em torna boja?
-Alzheimer, àvia, Alzheimer.

.- Dos amics de la infància es troben i un li diu a l'altre:
-Saps que acabo de ser pare d'una nena?
-Hòstia! Jo també!
-I com li has dit?
-Doncs Bollycao.
En sentir això, l'home es queda tallat i pensa: «Collons, quin nom més lleig. Aquest paio està tarat! Però per respecte no diré res...»
I l'altre li pregunta:
-I tu, a la teva filla, quin nom li has posat?
-Maria.
-Hòstia, que ridícul! Com les galetes! Ha ha ha!

.- Al Col·legi d'Àrbitres:
-Hola, bon dia. Miri, vull ser àrbitre.
-Miquel! Vine a agafar les dades d'aquest fill de puta!
-Ei, un momentet, que jo no sóc cap fill de puta!
-Miquel! No vinguis, que no serveix

.- La dona diu horroritzada un dia al seu home:
-Jordi, és una vergonya! Hi ha gent que no té escrúpols! Saps que un tal Papasseit s'ha dedicat a plagiar i publicar cadascun dels poemes que em vas escriure quan festejàvem!?

.- S'aixeca el teló. Veiem Mozart i Strauss (dos compositors de gran renom) parlant entre ells. De cop l'Strauss li diu a Mozart:
-L'has vist, Mozart?
Baixa el teló. Nom de la marca?
Levi's Strauss. (L'he vist, Strauss.)

.- Quan anava als casaments, totes les meves tietes i les senyores grans se m'apropaven i, rient, em feien broma i deien:
-El següent seràs tu, veritat?
Van deixar de molestar-me quan els vaig començar a dir el mateix als enterraments.

.- Dues parelles estan jugant a cartes. De sobte, al Joan li cauen a terra. Quan s'ajup per agafar-les, veu que la dona del Pau no utilitza roba interior. Mig incòmode, en Joan es colpeja el cap amb la taula i s'aixeca mig ruboritzat. Més tard, en Joan va a la cuina a buscar una cervesa i la dona del Pau el segueix i li pregunta:
-Has vist alguna cosa interessant sota la taula?
En Joan admet que sí, i ella continua:
-Pot ser teu, per només cinc-cents euros!
En Joan pensa un minut, i diu que hi està interessat. Queden pel divendres següent a les dues del migdia, mentre en Pau és a l'oficina.
El divendres, en Joan va a casa del Pau, i després d'una sessió de sexe com feia molt temps que no gaudia, li paga a la dona els cinc-cents euros.
A la nit arriba en Pau i li pregunta a la seva dona:
-En Joan ha estat aquí aquesta tarda?
La dona, una mica sorpresa, respon que sí.
-I t'ha donat cinc-cents euros?
«Déu meu! Ho sap!», pensa ella. Finalment diu:
-Sí, me'ls ha donat.
-Ah! Perfecte! -respon en Pau-. Resulta que ha anat a la meva oficina aquest matí i m'ha demanat els cinc-cents euros. M'ha dit que pasaria per casa i me'ls tornaria aquesta mateixa tarda, i que si jo no hi era te'ls donaria a tu. Aquest Joan és bona persona!

.-Un home truca a un servei de consultes lingüístiques de català i pregunta:
-¿Cómo se dise bloque de pisos en catalán?
I l'assessor lingüístic li diu:
-Edifici.
A la qual cosa l'home li respon:
-Sí, è difici, ¿pero me lo podría desí?

Una dona s'aixeca al matí, desperta el seu marit i li diu:
-Pitxurri, he tingut un somni meravellós. He somiat que em regalaves un collar de diamants pel meu aniversari. Què volia dir?
El marit li contesta:
-Ho sabràs el dia del teu aniversari.
Arriba el dia de l'aniversari de la dona, i el marit entra a casa amb un paquet a les mans. La dona, emocionada, l'hi treu de les mans, arrenca el paper, obre ràpidament la capsa i es troba un llibre titulat El significat dels somnis.

Arriba el marit a casa, a les dotze de la nit, totalment embriac. Va fent esses i amb prou feines s'aguanta dret. El rep la seva dona, a punt de posar-se histèrica, i li recrimina:
-Pep, tu a mi m'enterraràs!
-Sí, home, estic jo ara per posar-me a fer forats.

Un home entra a una botiga i pregunta:
-Tenen pantalons de camuflatge?
-Sí, però mai els trobem.

-Bon dia, Miquel.
-Bon dia, Pasqual. Com va tot?
-Mira, acompanyo la mare, que s'ha quedat cega.
-Que la portes a la clínica Barraquer?
-No. A la FECSA.
-A la FECSA?
-Sí, perquè li donin la llum de baixa.

-Mare, mare. Els macarrons estan boníssims!
-Vols repetir?
-Mare, mare. Els macarrons estan boníssims!

-Mare, quan mejarem pa d'avui?
-Demà, fill, demà!

Es troben dos amics pel carrer i, al cap d'una estona de conversa, un li pregunta a l'altre:
-Escolta! A tu, què et molesta més, la ignorància o la indeferència?
-Ni ho sé ni m'importa!

Era una persona tan fracassada, tan fracassada, tan fracassada, que es va presentar a un concurs de fracassats i va guanyar el segon premi.

Diu que són un català i un anglès que estan parlant. I això que van parlant i parlant i l'anglès li diu al català:
-Escolta: els catalans, quan parleu, sembla que trenqueu nous.
I el català li contesta:
-No ho crec.

-Què és un plàtan amb una capa vermella, unes calces blaves i una màscara negra?
-No en tinc ni ideia.
-És Superplàtan.
-I què es un tomàquet amb una capa vermella, unes calces blaves i una màscara negra?
-Un supertomàquet?
-No, un tomàquet disfressat de Superplàtan!

Una parella se'n va anar de vacances a un llac on es podia pescar.
A l'espòs li agradava pescar a trenc d'alba, i a la seva dona li encantava llegir.
Un matí l'espòs va tornar després d'estar unes quantes hores pescant i va decidir ajeure's i dormir una petita sesta. La dona, encara que no estava familiaritzada amb el llac, va decidir sortir a passejar amb la barca, que tenia dins tot l'equip de pesca de l'espòs. Va remar una petita distància, va ancorar la barca i va reprendre la lectura del seu llibre. Al cap de pocs minuts va aparèixer el guarda amb la seva barca. Va cridar l'atenció de la dona i li va dir:
-Bon dia senyora... Què està fent?
-Llegint -va respondre ella tot pensant: «És que no és obvi?»
-Es troba en una àrea de pesca restringida.
-Però si no estic pescant! No ho veu?
-Sí, però té tot l'equip. Hauré de portar-la amb mi i posar-li una multa.
-Si vostè fa això el denunciaré per violació! -diu la dona indignada.
-Però si no l'he tocat!
-Ja, però també té tot l'equip!

Un nen de quatre anys li pregunta al seu avi:
-Avi, la Laieta pot quedar-se embarassada?
-Joanet! Quants anys té, la Laieta?
-Com jo, avi, quatre anys.
-Clar que no, Joanet! Com vols que es quedi embarassada, amb aquesta edat!
-Ja m'ha tornat a enredar! Amb la història de l'avortament m'ha fet vendre el tricicle!

Un motorista de la Guàrdia Civil para un cotxe que circula a gran velocitat:
GC: Bon dia. S'ha adonat que anava a més de 180 km/h?
C: Ho sento, però és que estic molt borratxo i no veig ni els senyals.
GC: Em permet el seu carnet de conduir?
C: Crec que no és possible... Me'l van treure per atropellar dues dones grans.
GC: I els papers del cotxe?
C: És que no és meu... L'acabo de robar.
GC: Miri a la guantera... Potser hi són...

C: Impossible, els hauria vist en posar-hi la pistola.
GC: Quina pistola!?
C: Home, la pistola amb què vaig matar la nena que porto al maleter.
C: Un moment, per favor.
El Guàrdia Civil, espantat, retrocedeix cap a la seva moto i, per ràdio, demana reforços. Immediatament apareixen un munt de cotxes de la Guàrdia Civil que encerclen l'infractor.
El comandant s'apropa al conductor:
GC: Bon dia, em permet el permís de circulació?
C: Clar que sí, no faltava més. Aquí el té.
GC: Els papers del vehicle?
C: Amb molt de gust. Aquí els té, agent.
GC: Ara, molt lentament... pot obrir la guantera?
C: Clar...
L'obre i es veu la guantera buida.
GC: Obri per favor el maleter.
El conductor l'obre i, és clar, també està buit.
GC: Perdoni, però no entenc res. Hem vingut urgentment perquè ens han avisat que estava begut, que conduïa sense permís, que el vehicle era robat, que portava una pistola a la guantera i un mort al maleter, i...
C (interrompent): No em digui res més! Només faltava que també li hagués dit que conduïa amb excés de velocitat!

Va el senyor Jordi a Caixa Catalunya i s'acosta al director.
-Bon dia, senyor Jordi! -li diu el director atentament.
-Bon dia. Vinc a demanar un crèdit d'un euro.
-Un euro? Però, senyor Jordi, li trec aquesta xifra de qualsevol dels seus comptes o inversions i ja està!
-No... Jo vull un crèdit d'un euro a pagar en un mes. Si no em concedeixen el crèdit trec les inversions, tots els meus diners, les joies… Ho trec tot!
-Però, senyor Jordi! No es posi així! Si vostè vol un crèdit, li donarem un crèdit!
El director omple els papers i els hi dóna perquè els signi.
-Quin és l'interès?
-Sis per cent mensual... Però... per ser vostè li podem deixar en un tres per cent.
-Molt bé, però vull deixar de garantia el meu BMW.
-Per Déu! No és necessari... Amb els diners dels seus comptes n'hi ha més que suficient!
-Si no deixo el meu BMW com a garantia ho trec tot!
-Molt bé, senyor Jordi, pot deixar el seu BMW en garantia a l'aparcament del banc durant els trenta dies...
-Perfecte!
El senyor Jordi torna a casa i li diu a la seva esposa:
-Escolta, nena! Ja podem anar-nos-en de vacances tranquils! He aconseguit estacionament vigilat per al cotxe per només un euro i tres cèntims tot el mes!

Dues parelles estan jugant a cartes. De sobte, al Joan li cauen a terra. Quan s'ajup per agafar-les, veu que la dona del Pau no utilitza roba interior. Mig incòmode, en Joan es colpeja el cap amb la taula i s'aixeca mig ruboritzat. Més tard, en Joan va a la cuina a buscar una cervesa i la dona del Pau el segueix i li pregunta:
-Has vist alguna cosa interessant sota la taula?
En Joan admet que sí, i ella continua:
-Pot ser teu, per només cinc-cents euros!
En Joan pensa un minut, i diu que hi està interessat. Queden pel divendres següent a les dues del migdia, mentre en Pau és a l'oficina.
El divendres, en Joan va a casa del Pau, i després d'una sessió de sexe com feia molt temps que no gaudia, li paga a la dona els cinc-cents euros.
A la nit arriba en Pau i li pregunta a la seva dona:
-En Joan ha estat aquí aquesta tarda?
La dona, una mica sorpresa, respon que sí.
-I t'ha donat cinc-cents euros?
«Déu meu! Ho sap!», pensa ella. Finalment diu:
-Sí, me'ls ha donat.
-Ah! Perfecte! -respon en Pau-. Resulta que ha anat a la meva oficina aquest matí i m'ha demanat els cinc-cents euros. M'ha dit que pasaria per casa i me'ls tornaria aquesta mateixa tarda, i que si jo no hi era te'ls donaria a tu. Aquest Joan és bona persona!

Com posaríeu en un compromís un arqueòleg? Doncs li ensenyeu una compresa i que endevini de quin període és.

Això és el president municipal d'un determinat poblet, i li diu al seu secretari:
-Secretari, apunti'm tot el que és pendent per divendres.
Li respon el secretari:
-Senyor president, divendres s'escriu amb 'v' baixa o 'b' alta?
Dubtós, el president li contesta:
-Hem... millor que sigui per dilluns.

Una dona es mor, i en arribar al cel Sant Pere no hi és i s'entreté mirant per les reixes. Hi veu un gran banquet, amb tots els seus familiars i amics ja morts.
-Hola, que bé!
-Hola, estàvem esperant-te.
Això que arriba Sant Pere i la dona li diu:
-Quin lloc més maco. Què haig de fer per quedar-m'hi?
-Has de lletrejar una paraula.
-Quina?
-Amor.
La dona ho fa correctament i hi entra.
Al cap d'uns mesos, Sant Pere li demana que el substitueixi unes hores. Mentre fa guàrdia, arriba el seu marit.
-Home, com va? Com t'ha anat?
-Doncs bastant bé. Em vaig casar amb la massissa de la infermera que et cuidava mentre estaves malalta, em va tocar la loteria i vaig vendre la nostra casa, em vaig comprar una mansió i, quan estava de vacances al Carib, he vingut a parar aquí. Què haig de fer per entrar?
-Només has de lletrejar una paraula.
-Quina?
-Txecoslovàquia.

-Sabeu perquè els nens caníbals no juguen amb els nens de la tribu del costat?
-...
-Perquè amb el menjar no s'hi juga!

Durant la Guerra del Francès, els bàndols català i francès estaven a les seves trinxeres. Feia molt de temps que no en sortien i la guerra no es decantava per cap dels dos bàndols. Fins que un dia un soldat català li diu al company:
-Ja sé què farem per acabar d'una vegada i guanyar la guerra. És ben sabut que tots els francesos es diuen François. Quan t'ho digui, estigues a punt per disparar, d'acord?
I el company respon afirmativament. Així, enmig del combat s'escolta un crit:
-François, que hi ets?
Llavors un francès treu el cap i respon:
-Oui!
Però, clar, quan treu el cap sona un tret i cau mort pel català que estava apuntant. Tot el bàndol català, molt content amb el resultat, decideix posar en pràctica la tècnica, i s'observen uns resultats molt positius al cap de poc. Els francesos, desesperats pel nombre de baixes en poca estona, en comptes de rendir-se decidexen contraatacar amb la mateixa tècnica, ja que Jordi és el nom més comú entre els catalans. De sobte se sent una veu que crida, aixafant totes les erres del món:
-Jordi, que hi ets?
Però una veu contesta:
-Que ets tu, François?
I un francès treu el cap i contesta:
-Oui!
I cau mort per un tret català.

A l'època medieval, en un petit regne hi regnava un rei molt dolent. Un dia va passar per allí un capellà molt pobre i va demanar un xic de caritat al rei. Aquest va oferir-li un capó rostit i farcit que casualment acabaven de cuinar els cuiners reials. Però el rei va advertir que allò que el capellà fes al capó, després el rei ho faria al capellà.
El pobre capellà va rumiar: «Si li tallo una ala, em tallaran un braç. Si li menjo una cuixa, em tallaran una cama. Si em menjo el pit, m'obriran de viu en viu.»
Finalment el capellà es va veure il·luminat i va començar a menjar-se el farcit. En acabar, tot aixecant-se la sotana i mostrant el cul, digué al rei:
-Majestat, ja podeu començar!

Un veí li diu a un altre:
-Ho sento, el meu gat ha matat el teu gos!
L'altre respon:
-Impossible! El meu gos és un dòberman.
-Ja, però el meu gat és hidràulic!

La Ventafocs, una dona viuda de setanta-cinc anys, era a la seva deixada casa donant menjar al seu gatet. De cop i volta se li va aparèixer la Fada Padrina i li va dir:
-Hola, Ventafocs. Com va tot?
I ella contestà:
-Hola, Padrina. Quant de temps!
-Sí, tens raó, fa molt de temps que no vinc a veure't. Per compensar-te et concedeixo tres desigs -va contestar ella.
-Dona, no sé què demanar... Mira, m'aniria molt bé que el palau tornés a lluir com abans. També voldria tornar a ser jove i bufona i ... si poguessis convertir el meu gat en un home fort i guapo... -va esgrimir la Ventafocs.
-Concedit!
La Ventafocs s'aixecà, va mirar el palau, i va quedar-se meravellada. Es va mirar al mirall i es quedà meravellada del seu nou aspecte. Es va mirar l'home guapo i fornit que tenia al davant. Ell també la va mirar i dolçament va dir:
-Oi que et penedeixes d'haver-me castrat?

Dos bojos intenten escapar d'un manicomi, i un li diu a l'altre:
-Escolta, si la paret que hi ha és baixa la saltem per sobre, i si és alta cavem un forat.
L'altre respon:
-D'acord, passa tu primer.
Passades tres hores, el primer boig torna amb cara de sorpresa i afirmant que no poden escapar.
-Per què? -respon l'altre.
-Doncs perquè no hi ha paret.

Són dos amics i un li diu a l'altre:
-Escolta, tu! L'altre dia el meu cosí de Granada em va dir que els catalans parlem com les granotes. Què en penses? Creus que parlem com les granotes?
-No crec...

A una botiga d'electrodomèstics sona el telèfon:
-Bon dia, li truco pel microones...
-Doncs se'l sent d'allò més bé!

Un nen va corrents cap a un policia:
-Policia, policia! Un home està pegant el meu pare!
El policia veu dos homes barallant-se:
-Quin dels dos és el teu pare?
-Doncs no ho sé. És per això, que es barallen.

Es troben dues mares a un parc i al cap d'una estona una li diu a l'altra:
-Nena, digue-li al teu fill que pari d'imitar-me.
-Nen! Deixa de fer l'idiota!

El nen al seu pare:
-Pare, pare, què és l'eco?
-L'eco, fill meu... -rumia el pare- L'eco és l'unic que té collons de contestar-li, a la teva mare!

Dues puces que fumen maria, i una li diu a l'altra:
-Cusha!
-Kè paxa?
-Has pensat mai si existirà vida en altres gossos?

Doctor, doctor, vinc a veure si posa el meu marit com un toro...
-Doncs, au, senyora, anem al llit i comencem per les banyes!

Això són dos catalans que van caminant pel carrer i un li diu a l'altre:
-Hòstia! Has vist quina tia més bona que va per allà? Aquesta me la tirava!
-Ep! Que és la meva dona!
-Pagant, és clar, pagant!

-Mare, mare... Les llimones tenen plomes?
-No, fill meu, mai n'han tingut.
-Hum... Llavors he espremut el canari.

Ei, tu tens un problema amb l'alcohol.
-No... Si no se m'acaba, no.

Va en Jordi a Caixa Catalunya i se li acosta el caixer:
-Bon dia, senyor Jordi -el saluda atentament, el caixer.
-Bon dia. Vinc a sol·licitar un crèdit de seixanta cèntims d'euro.
-Seixanta cèntims d'euro? Però, senyor Jordi, li retiro aquesta quantitat de qualsevol dels seus comptes o inversions i llestos.
-No... Jo vull un crèdit de seixanta cèntims d'euro a pagar en un mes. Si no hi ha crèdit retiro les meves inversions, retiro els meus diners, retiro les joies... ho retiro tot, eh?
-Però, senyor Jordi, no n'hi ha per tant. Si vostè vol el crèdit, li donem.
Li dona els papers perquè els firmi.
-Quin és l'interès?
-El sis per cent mensual.
(Mirada de suficiència i retret...)
-Però, per ser vostè, li podem deixar en un tres per cent.
-Molt bé, però vull deixar en garantia de pagament el meu BMW.
-No, per Déu. No és necessari, amb els seus comptes n'hi ha més que suficient.
-Si no deixo el meu BMW de garantia, retiro la meva inversió, retiro els meus diners, retiro les joies... ho retiro tot, eh?
-Esta bé, senyor Jordi, pot deixar el seu BMW en garantia al pàrquing del banc fins d'aquí a trenta dies.
-Perfecte!

En Jordi torna a casa seva i li diu a la seva dona:
-Escolta nena, ja podem anar de vacances tranquils. He aconseguit aparcament vigilat per seixanta-dos cèntims d'euro el mes sencer...

Pere, la teva dona fa molt soroll, quan fa l'amor?
-Collons, tu diràs. La sento des del bar!

Dos estudiants de Filosofia surten de la facultat.
-Manel... Una pregunta... A tu, què et molesta més: la ignorància o la indiferència?
-Ni ho sé... ni m'importa.

Això és un dels fills de Joanot Martorell que torna de l'escola amb les notes perquè els seu pare les hi firmi. Martorell agafa les notes del seu fill i quina és la seva sorpresa quan veu que ho ha suspès tot:
-Fill meu -li diu-. D'acord que em suspenguis Ciències Naturals perquè encara és una disciplina desconeguda. També entenc que em suspenguis Art de Cavalleria perquè potser encara ets massa jove per entendre tota la seva complexitat. Però que em suspenguis Història de la Llengua Catalana, quan encara amb prou feines en tenim, això sí que no t'ho accepto.

Una senyora visita el seu ginecòleg i li diu que no es troba bé. Llavors aquest l'examina i li diu:
-Senyora, felicitats. Vostè serà mare.
Ella molt afectada li diu:
-Perdoni, però mai he tocat ni he estat amb cap home.
Llavors el metge es dirigeix al prestatge del despatx, agafa uns binocles i es posa a mirar per la finestra en direcció cap al cel. La dona, molt excitada, li pregunta:
-Què fa, vostè, mirant per la finestra?
El metge li respon:
-Senyora, l'última vegada que va passar un cas com el seu van venir tres reis mags, i aquesta vegada no m'ho vull perdre.

Això que tres veïns estan parlant dels seus respectius fills. Comença un dient:
-El meu fill es guanya prou bé la vida, sabeu? És arquitecte, i fins i tot li ha regalat a un amic un xalet a Mallorca.
-Ai carai. Doncs, ves per on -diu un altre-, el meu fill tampoc es pot queixar. És economista, i l'altre dia em va dir que va regalar un munt d'accions a un bon amic seu.
Així segueixen els veïns, tots presumint de fill, quan l'altre va i diu:
-Doncs mireu, el meu fill es gai, treballa a un bar d'striptease de ballarí, i li va força bé. Fa molts amics. Fins i tot un amic li ha regalat un xalet a Mallorca i un altre accions a la Banca.

-Mama, avui no vull anar al col·legi.
-Què et passa, fill meu?
-Doncs mira: primer perquè tinc son; segon perquè m'avorreixo i tercer perquè els nens es riuen de mi.
-Saps què penso? Que hi has d'anar. Primer, perquè és la teva obligació; segon, perquè ja tens trenta-cinc anys, I TERCER, PERQUÈ ETS EL DIRECTOR.

L'Últim Sopar. Jesucrist està molt capficat, i per aquest motiu els apòstols li demanen què li passa. Ell respon:
-Aquesta nit un de vosaltres em trairà.
Sant Pere, l'apòstol preferit de Jesús, li pregunta tot alarmat:
-Seré jo, Mestre?
-No, Pere. Tu mai no em podries fer una cosa així.
Sant Joan, un altre dels preferits, li pregunta a continuació:
-I jo, Mestre, que seré jo qui et trairà?
-No, Joan. Tu tampoc.
Al seu torn, Judes li torna a preguntar:
-Seré jo, Mestre?
Jesucrist respon amb to burleta:
-Seré jo? Seré jo?

El nebot d'un banquer:
-El meu oncle s'asseu en una cadira, no fa res i guanya cinc mil pessetes cada hora.
El nebot d'un advocat:
-El meu oncle es limita a parlar amb gent i guanya deu mil pessetes cada hora.
El nebot d'un capellà:
-El meu oncle parla vint minuts a la setmana i quatre persones l'han
d'ajudar a recollir els diners.

Com es diu ejaculació en valencià?
Tirant lo Blanc!

Ets més fals que un euro amb la cara de Franco!

Tres ganduls:
-Tiu, jo sóc tan gandul, però tan gandul, que l'altre dia anava caminant pel carrer i em vaig trobar una cartera. I per no ajupir-me, vaig passar de llarg.
-Això no és res. Jo l'altre dia anava de marxa i, de sobte, miro a l'altra vorera i veig una tia deu insinuant-se'm i despullant-se, però per no creuar vaig passar d'ella.
-Doncs jo sí que sóc gandul, però gandul gandul. Ahir vaig anar a veure la pel·lícula del Titànic i me la vaig passar tota plorant.
-Però això no és ser gandul, tiu, què dius...
-Doncs sí, tius, perquè en asseure'm em vaig enxampar els ous amb el seient, i per no aixecar-me...

Un home estava assistint una de les seves vaques, que paria, i es va adonar que el seu fill de quatre anys estava mirant per darrera la tanca. L'home ara hauria d'explicar-li tot el que estava fent, i explicar-li al seu fill el tema del sexe. Pensa: «Bé, esperaré fins que em pregunti i després li ho explicaré tot.»
Quan acaba el part, l'home s'acosta al seu fill i li diu:
-I doncs, fill, tens alguna pregunta?
-Només una. A quina velocitat anava, aquest vedell, quan ha xocat contra la vaca?

La família estava reunida davant el fèretre del pare, acabat de morir. El fill petit diu:
-Ara haurem de fer realitat l'última voluntat del pare: ser enterrat amb un milió d'euros al taüt.
El fill mitjà afegeix:
-Sí, bé, però... en realitat només hi posarem set-centes cinquanta mil pessetes, ja que s'ha de descomptar el vint-i-cinc per cent de l'IRPF.
El fill gran diu:
-També haurem de deduir el setze per cent corresponent a l'IVA.
Amb tot això la viuda entra en conversació:
-Ja n'hi ha prou! El vostre pare no mereix aquests regateigs. Se l'enterrarà amb la targeta de crèdit i que ell gasti tot el que vulgui!

Per què els bussos es tiren d'esquena al mar?
Perquè si es tiressin de cara caurien a dins de la barca.

-Doctor doctor, que vaig de part!
-De part de qui?

Un poliglot frustrat.
Un matrimoni de pagesos hongaresos estan asseguts davant de llur casa. El vell, calladet, està fent unes figuretes de fang. La seva dona xerra pels descosits i broda. El gosset borda. Un estranger s'atura amb el seu cotxàs i els demana:
-Parlez-vous français?
Els vellets el miren sense entendre res.
-Sprechen Sie Deutsch? -insisteix aquell.
Res.
-Do you speak English?
Cap resposta.
-¿Hablan ustedes español?
L'estranger, veient que no pot aconseguir res, engega el cotxe i els vellets a pastar fang. El matrimoni continua callat una estona i per fi la vella diu al marit:
-Escolta, em sembla que amb tots els turistes que passen per aquí, hauríem d'aprendre almenys un idioma estranger.
El vell, rascant-se el cap, li diu:
-Per què fer!? Aquest en sabia quatre i no li ha servit per a gran cosa!

Un vaixell rus portava ja més d'un any a alta mar. No hi havia cap dona en tota la tripulació. El capità, veient que la tripulació començava a estar
sexualment molt excitada, decidí fer una parada a una illa del Carib propera
al lloc on eren. Però els alertà que, si anaven a buscar dones, sobretot fessin
servir el preservatiu:
-Penseu que en aquesta illa tenen l'índex de sida més elevat del Carib.
-Tranquil, capità, anirem amb compte.
Els mariners, que li tenien molta por a la sida, anaren directament
a la farmàcia. Intentaren comunicar-se amb el farmacèutic amb gestos, perquè només parlaven rus. Feien el gest d'una rodona amb la mà (un preservatiu abans de desenrotllar-lo) mentre deien:
-Spatrova, Spatrova. (Preservatiu en rus.)
-Ho sento, no els entenc. Parlen vostès anglès? Do you speak English?
¿Hablan español? Français?
-No, no. Spatrova, Spatrova.
Com que no els van entendre, se'n van anar deprimits al vaixell. Però n'hi
havia un de més llest que els altres. Va tornar, va posar el penis a sobre del
taulell i, al costat, un bitllet de cinc dòlars.
«Aquest home el que vol són preservatius», va pensar el farmacèutic.
N'hi va donar una capsa. El rus es va posar molt content, i se'n va anar al
vaixell a explicar-ho a la resta. Set o vuit mariners van tornar a la farmàcia per fer el mateix que havia fet Andropov, el rus espavilat. En arribar van veure que havien canviat el venedor. Ara hi havia un negret. Els russos van entrar, van possar el penis a sobre del taulell i un bitllet al costat. El negret es va gratar el cap:
«No ho entenc. Què volen, aquests homes? No ho entenc. Ah, ja està.»
Va treure triomfant el seu penis, que era el més gran amb diferència.
-Ho sento, guanya la casa -va dir mentre arreplegava els bitllets de sobre
del taulell.

Un home té un fill que acaba de complir dotze anys. Un dia, decideix asseure's per parlar amb ell:
-Mira, fill, crec que ja tens l'edat suficient perquè puguem parlar de temes sexuals.
-D'acord, pare, què vols saber?

Un senyor va caminant per les Rambles amb un pingüí, i es troba un amic.
-On vas, amb un pingüí?
-Me'l van regalar i no sé què fer-ne!
-Doncs porta'l al zoo.
-Bona idea, no hi havia pensat.
Al cap d'una setmana es van tornar a trobar.
-On vas, amb el pingüí? Que no l'havies portat al zoo?
-Sí! I s'ho va passar, de bé! Avui anem al cine.

Una parella està a punt de casar-se, però la nit de noces els provoca un neguit molt gran. A ell li fan molta pudor els peus, i és per això que decideix anar al metge, que li diu textualment:
-Passi el que passi, tu no et treguis els mitjons. Així ella no ho notarà.
Per altra banda, ella té greus problemes d'alè i també decideix visitar el metge, que li recomana:
-Sobretot tingues la boca tancada. Passi el que passi no diguis res.
Arriba l'esperada nit i la parella s'engresca amb el joc sexual. De sobte, un moviment brusc i ell s'adona que ha perdut el mitjó dret. Desesperat, comença a palpar el cobrellit, però no aconsegueix trobar-lo... I, perdent els nervis, comença a cridar:
-Maria, has vist el meu mitjó?
Ella no contesta.
-Maria, saps on és el meu mitjó!?
-Mmm...
-Maria, el MEU MITJÓ! ON ÉS?
-Que no ho sé!
-Ahh, te l'has menjat!

En un avió, després del discurs del pilot als passatgers, aquell es deixa encès l'aparell de ràdio sense adonar-se'n, de manera que tot el passatge sent la seva conversa posterior amb el segon pilot:
-Bé, d'aquí a cinc minuts ja haurem assolit l'altura prevista de vol, podré connectar el pilot automàtic, i llavors cridaré l'hostessa perquè em faci una bona fel·lació.
L'hostessa, que estava repartint tovalloletes humides entre els passatgers, en sentir aquestes paraules surt corrents cap a la cabina dels pilots, per avisar-los de la situació. Però una passatgera d'edat avançada, que estava asseguda al costat del passadís, li fa la traveta, provoca la seva espectacular caiguda, i li diu:
-On vas tan ràpida, si ha dit d'aquí a cinc minuts!?

L'àvia materna ha vingut a passar uns dies amb la seva néta.
-Ara el pare podrà fer el seu número! -crida la nena, molt satisfeta.
-Quin número? -fa l'àvia, encuriosida.
-Saps? -sospira la nena- El pare va dir que si et quedaves una setmana pujaria per les parets. Jo tinc moltes ganes de veure-ho!

Hi ha un grup de companys parlant en el campus i n'hi ha un que diu als altres:
-Què, juguem a funcionaris?
Tots els altres diuen:
-Ah, bé!
-D'acord, doncs el primer que es mogui perd.

Dues senyores es troben pel carrer i una li pregunta a l'altra:
-Què fa, el teu nen?
I l'altra li respon:
-Ui, ja fa mesos que camina.
I la senyora que li havia preguntat li diu:
-Caram, sí que deu ser lluny!

El rei Artús havia de deixar Camelot per visitar un regne molt llunyà i, atès que Ginebra, la seva esposa, era molt maca i tots els cavallers de la Taula Rodona se la miraven amb ulls luxuriosos, va decidir posar-li, durant la seva absència, un enginy dissenyat per Merlí. Es tractava d'unes calcetes de castedat màgiques que guillotinaven automàticament qualsevol 'cos estrany' que intentés penetrar en... les intimitats de la reina. Més tranquil, el rei va emprendre el seu viatje i no va tornar fins que van passar tres primaveres. En tornar, el primer que va fer va ser convocar els cavallers de la Taula Rodona. Quan hi van ser tots, els va ordenar que es col·loquessin en fila i s'abaixessin els pantalons. Els cavallers van emprenyar-se molt i van dir que era un insult per a la seva dignitat, haver-se de baixar els pantalons davant del rei. Però van obeir quan Artús va amenaçar amb executar tot aquell que no acatés les seves ordres. Un per un es van anar abaixant els pantalons i Artús va veure amb sorpresa que tots estaven capats. Tots? No, el jove i prometedor Lancelot conservava intacte el seu membre viril (i Déu n'hi do la magnitud de la seva masculinitat!). Artús, meravellat que entre tots aquells traïdors que havien intentat beneficiar-se la seva dona n'hi hagués un que s'havia mantingut fidel al seu sobirà, va preguntar a Lancelot quin premi volia com a recompensa per la seva lleialtat. Però Lancelot romangué en silenci... (No tenia llengua!)

Un exèrcit de cent mil formigues va avançant per la selva, i de sobte topen amb un elefant. La formiga líder del grup llança el crit:
-A L'ATAC!
Les cent mil formigues ataquen conjuntament l'enorme elefant, que amb moviments de la trompa aconsegueix desfer-se de totes les formigues, una a una... Arriba un punt on només resisteix una petita formiga aferrada al coll de l'elefant i, des de terra, la resta de les seves companyes comencen a cridar:
-OFEGA'L, OFEGA'L!

Li diu un català del Principat a un de Mallorca:
-Noi, sempre m'ha semblat que els mallorquins rosegueu nous, quan parleu!
-Ca! Creus que te crec!?

A la consulta:
-Despulli's.
-Ai, doctor, és que em fa vergonya...
-Tranquil·la, dona, que apagaré el llum.
-Esta bé... I on deixo la roba?
-Aquí, al costat de la meva.

En el transcurs d'una acalorada discussió marital sobre diners, el marit diu a la dona:
-Si haguessis après a cuinar com la teva mare i fessis l'esforç de netejar la casa almenys un cop per setmana, podríem acomiadar la minyona.
La dona, esverada i plena de ràbia, respon a l'atac del marit dient:
-Ah, sí? Doncs, saps què? Si tu haguessis après a fer l'amor com Déu mana o almenys fessis l'esforç d'aprendre'n, podríem fer fora el xofer i el jardiner. Llest, que ets un llest!

Era tardor, i els indis d'una reserva van preguntar al seu nou cap si l'hivern seria fred o no. Com que era un 'Cap Indi' a una societat moderna, mai havia après els vells secrets i, quan va mirar el cel, no va poder dir què succeiria amb el temps... De tota manera, per estar segur, va respondre a la seva tribu que l'hivern seria veritablement fred i que els membres del poble havien de recollir llenya per estar preparats.
Però com que també era un líder pràctic, després d'alguns dies va tenir una idea. Va anar a la cabina telefònica, va trucar al Servei Nacional de Meteorologia i va preguntar:
-L'hivern pròxim serà molt fred?
-Sembla que l'hivern pròxim serà bastant fred -va respondre el meteoròleg de torn del Servei.
De manera que el cap va dirigir-se a la seva gent i els va dir que es posessin a ajuntar més llenya per estar preparats.
Una setmana després el cap va trucar altre cop al Servei Nacional de Meteorologia i va preguntar:
-Serà un hivern molt fred?
-Sí -va respondre el meteoròleg de torn-, serà un hivern molt fred.
El cap va tornar amb la seva gent i els va ordenar recollir tots els trossos de llenya que poguessin trobar.
Dues setmanes més tard el cap va trucar al Servei Nacional de Meteorologia un cop més:
-Estan vostès absolutament segurs que l'hivern pròxim serà molt fred?
-Absolutament, sens dubte -va respondre l'home-. Serà un dels hiverns més freds que s'hagin conegut.
-I com poden estar tan segurs? -va preguntar el cap.
I el meteoròleg va respondre:
-Ah, perquè els indis estan ajuntant llenya com bojos.

S'aixeca el teló. Veiem Mozart i Strauss (dos compositors de gran renom) parlant entre ells. De cop l'Strauss li diu a Mozart:
-L'has vist, Mozart?
Baixa el teló. Nom de la marca?
Levi's Strauss. (L'he vist, Strauss.)

-Saps quina és la major satisfacció d'un periodista?
-...?
-Tenir un fill diari!

Un home de noranta-tres anys va a fer-se la revisió anual a cal metge i aquest li pregunta què tal es troba:
-Millor que mai! Tinc una xicota de divuit anys que ara espera un fill meu. Imagini's si em trobo bé.
El metge, sorprès, li diu:
-Li explicaré una història. És un caçador que va a caçar, però està tan atabalat que en comptes del rifle agafa un paraigua. Al bosc es topa amb un ós. Ràpidament treu el paraigua i li dispara. Sap què va passar?
-No, digui.
-Doncs que l'ós cau mort davant seu.
-Això és impossible, algú altre ha hagut de disparar!
-Exactament aquí volia arribar, jo.

Hi havia una vegada un senyor molt poc inclinat a les despeses econòmiques, per dir-ho amb un eufemisme. Un dia se li va morir la dona i va anar a la funerària per a posar-li una esquela. Quan arriba, l'home de la funerària li pregunta què vol posar i el garrepa li diu:
-«Maria va morir.»
-Home -li diu el dependent-, posi alguna cosa més, que les sis primeres paraules son de franc.
L'home s'ho pensa durant uns moments i finalment diu:
-«Maria va morir. Venc Opel Corsa.»

El senyor José María Aznar, preocupat pels últims sondejos, segons els quals obté menys vots, es reuneix amb el senyor Jordi Pujol.
J. M. AZNAR: Amic Pujol, com és possible que, durant tants anys, una persona no hagi perdut mai unes eleccions? Quina és, la clau de l'èxit?
J. PUJOL: Mira Josep Maria, és molt fàcil. Simplement has d'envoltar-te de gent intel·ligent. Et faré una demostració...
Així, Jordi Pujol crida el conseller en cap, Artur Mas, que curiosament estava darrera seu.
J. PUJOL: Artur, et proposaré una endevinalla: Qui és el germà del teu germà que no és el teu germà?
MAS: Molt fàcil, senyor President, el germà del meu germà que no és el meu germà sóc jo mateix, senyor President.
J. PUJOL: Ho veus, Josep Maria? Així de fàcil!
Llavors J. M. Aznar pren bona nota i marxa cap a Madrid. Just quan arriba al Palau de la Moncloa, es troba el seu bon amic i ministre Francisco Álvarez Cascos.
J. M. AZNAR: Amic Paco, et proposaré una senzilla endevinalla perquè em demostris la teva indiscutible intel·ligència: Qui és el germà del teu germà que no és el teu germà?
Francisco Álvarez Cascos, inquiet, li demana al President que li deixi unes hores per rumiar-ho. Seguidament es troba pels corredors del Palau el seu company de feina Josep Piqué, i no perd l'ocasió de comentar-li l'estranya actitud del President Aznar.
F. A. CASCOS: Josep, estic preocupat. He de demostrar-li al President que estic àmpliament preparat per portar el meu ministeri. Ens està posant a prova. Si jo et pregunto qui és el germà del teu germà que no és el teu germà, què em contestes?

J. PIQUÉ (després de pensar-ho uns minuts): Jo crec que dec ser jo.
Francisco Álvarez Cascos, ràpidament, va a buscar el President Aznar.
F. A. CASCOS: President, tinc la solució. El germà del meu germà que no és el meu germà, és el Josep Piqué!
J. M. AZNAR: No, home! El germà del teu germà que no és el teu germà, és l'Artur Mas!

Sabeu per què no deixen entrar la dona de Van Gaal al Camp Nou? Perquè no poden entrar 'Bengales'.

Sabeu per què el xinesos cristians que viuen a Catalunya dormen a terra? Perquè la Bíblia diu «no matalàs»!

Un borratxo puja a un autobús i topa amb un sacerdot.
-Vas a l'infern! -li diu aquest.
-Ostres! M'he tornat a confondre d'autobús -respon el borratxo.

Sortia en Joan de l'església. El sacerdot el va cridar a part i li va demanar que s'unís a l'exèrcit del Senyor.
-Però si ja pertany a l'exèrcit del Senyor!
-Llavors, per què només véns a l'església en Nadal i Pasqua? -va preguntar el sacerdot.
-Perquè estic al servei secret.

-Acabo de comprar-me un aparell per a la sordesa que és una meravella -li diu un home al seu amic.
-Que bé! I, digue'm, quant t'ha costat?
-Un quant de dues.

Una parella va anar a la consulta d'un conseller matrimonial.
-En set anys de matrimoni -es queixava el marit- no hem aconseguit posar-nos d'acord.
-Sis anys -va corregir la dona.

Dos estudiants reflexionen sobre el seu futur.
-I tu, a què et dedicaràs? -pregunta un.
-El meu treball obligarà la gent a formar llargues cues mentre m'esperen, i tots s'alegraran quan em vegin arribar -respon l'altre.
-Que interessant! -diu el primer-. Quina carrera escolliràs?
-Seré conductor d'autobús!

Per què els funcionaris són ateus?
Doncs perquè consideren que no hi pot haver una vida millor.

La NASA convoca un concurs públic per finançar un projecte espacial. Entre els finalistes que opten al premi hi ha un equip rus, un altre d'Estats Units i, finalment, un d'espanyol. Arribat el dia, tots tres presenten els seus pojectes. Els russos diuen que poden fer una nau capaç d'anar a Júpiter, fer cent voltes al planeta i tornar a la Terra en perfecte estat. Els nord-americans diuen que han construït una nau que pot anar a Plutó, fer-hi cinc-centes voltes, quedar-se sis mesos per a estudiar el planeta i tornar a la Terra en perfectes condicions. Finalment arriba el torn dels espanyols, que es reien del projectes 'rídiculs' dels altres dos equips. Davant la mofa dels espanyols els portaveus dels dos equips pregunten quin projecte 'brillant' tenen ells per riure's dels seus. La resposta és contundent:
-Nosaltres hem fet una nau que és capaç d'anar al Sol! -diuen els espanyols.
-Al Sol!? Però si només que us hi apropéssiu us desfaria! -contesten els russos i els nord-americans, perplexos.
-Ah, però és que no som idiotes. Hi anirem de nit, no de dia!

Hi havia un home tan ràpid, tan ràpid, tan ràpid amb la llengua que, del fluix, en feia nata.

Diuen que sóc mandrós, però raonin una cosa...
L'any té 365 dies de 24 hores, de les quals 12 hores estan dedicades a la nit
i fan un total de 182,5 dies (finalment arrodonim a 183, perquè no diguin que som 'mandrosos'). Per tant, només queden 183 dies hàbils; menys 52 diumenges, queden 131 dies; menys 52 dissabtes, queden un total de 79 dies de treball. Però hi ha quatre hores diàries dedicades als menjars, que sumen 60 dies, que vol dir que queden 19 dies dedicats al treball. No oblidem que gaudim de 15 dies de vacances anuals, llavors només queden 4 dies per treballar. Menys aproximadament 3 dies de permís que utilitzem per estar malalts o per fer diligències, només ens queda 1 dia per treballar.
El dia restant és, precisament, el 'Dia del Treball' (1 de maig), que és festiu i per tant no es treballa.
Llavors... per què coi em diuen mandrós?

Un advocat i una rossa estan en seients contigus, durant un llarg vol de Los Angeles a Nova York. L'advocat pregunta a la rossa si li agradaria jugar a un joc molt entretingut. Ella està cansada, només vol fer una migdiada. Declina amablement l'oferta i es tomba cap a la finestreta buscant tranquil·litat. L'advocat insisteix:
-El joc és realment fàcil i molt entretingut: jo et faig una pregunta, i si tu no saps la resposta, em pagues. Després em preguntes tu, i si no sé la resposta em toca pagar.
Un cop més, ella declina l'oferta diplomàticament i intenta agafar el son. El tossut advocat s'imagina que pot guanyar-la molt fàcilment, i millora l'oferta:
-Està bé. Què tal si tu em pagues només cinc dòlars, però si jo no sé la resposta te'n pago cinc-cents?
Tement que allò no tingués fi i seduïda per l'avantatge ofert, la rossa accepta finalment. L'advocat fa la primera pregunta:
-Quina és la distància entre la Terra i la Lluna?
La rossa no diu res. Fica la mà a la butxaca, treu un bitllet de cinc dòlars i el passa a l'advocat.
I ara és el torn de la rossa. Pregunta a l'advocat:
-Què puja una muntanya amb tres cames, i en baixa de tornada amb quatre?
L'advocat la mira absolutament perplex. Treu el seu portàtil i busca a totes les seves referències. Salta a l'Airphone amb el seu mòdem i rastreja per tot Internet, fins i tot a la Biblioteca del Congrés. Frustrat i furiós, envia e-mails a tots els col·legues i amics. Tot és en va... Després de més d'una hora buscant alguna possible resposta, es dóna per vençut. Desperta la rossa i li entrega un bitllet de cinc-cents dòlars. La rossa agafa suaument el bitllet, el guarda, i es gira per tal de seguir dormint. L'advocat, que està realment indignat, li pregunta:
-Ves, quina era, la resposta?
Altre cop sense dir res, la rossa fica la mà a la butxaca, li dóna un bitllet de cinc a l'advocat, i tanca els ulls per tal de dormir.

Entra un home en un cafè i... xoof!

Van dos homes pel desert, perfectament equipats. Botes xiruca, pantalons amb un munt de butxaques, camisa color verd fosc, una armilla amb encara més butxaques i una motxilla de diferents colors que no acaben de lligar. De sobte, al seu darrera senten el rugit d'un lleó, i en girar-se comproven que efectivament ho és i que a més té una boca gegant, amb unes dents no pas menys gegants. Tots dos es queden acollonits, paralitzats per la por, i el lleó es queda a l'expectativa, sense parar de rugir i de mirar-los fixament. De cop un home es treu la motxilla de l'esquena, i de dintre en treu unes sabates esportives. Es treu les botes i es posa les sabates esportives. Es treu la part de sota dels pantalons que duia, es queda en bermudes, i es mira el company tot somrient. El company, pessimista per la situació en què es troben, li diu:
-Em sembla que per molt que t'equipis per córrer el lleó correrà més que nosaltres.
L'home de les sabates esportives li contesta:
-Jo no vull córrer més que el lleó... Vull córrer més que tu.

Aquest acudit vol reflectir la competència present en la nostra societat.

Un home va al metge i li diu:
-Doctor, crec que tinc doble personalitat.
El metge li contesta:
-Anem al menjador, que parlarem tots quatre.

El hippy i la monja.
Un hippy puja a un autobús. En un dels seients es troba una monja molt atractiva. El hippy s'hi apropa i li diu:
-Vol fer un kiki?
La monja, molt sorpresa per l'atreviment del jove, rebutja amablement la proposta, i baixa a la següent parada.
El xofer de l'autobús crida el hippy i li diu:
-Vols que et digui com pots realitzar el teu desig? Cada dijous, a mitjanit, aquesta monja va al cementiri a resar. Estic segur que, si et disfresses amb una túnica blanca i una màscara que brilli en la foscor, li pots fer creure que ets Déu, i accedirà a realitzar totes les teves fantasies.
El hippy pren nota, i el dijous següent, cap a mitjanit, s'amaga tot guarnit darrera un arbre. Quan la monja arriba, salta i li diu:
-Sóc Déu! He escoltat les teves pregàries, i he decidit fer-les realitat... Però amb una condició: cal que accedeixis a tenir relacions sexuals amb mi.
La monja accepta el preu, però li demana que el sexe sigui anal, per tal de conservar la seva virginitat, atès el compromís que té amb l'Església. El hippy s'hi llença sense problemes i s'ho munten.
En acabat, es treu la màscara i crida triomfalment, tot rient:
-Sóc el hippy!
I la monja respon:
-Doncs jo sóc el xofer de l'autobús!

Un acudit verd i ràpid: una granota en moto.

Un home intentava escapar d'una inundació i va pujar al sostre de casa seva. Uns homes van venir a rescatar-lo en una barca, tot suplicant-li que se n'anés amb ells i s'escapés de la inundació.
-No -va dir l'home-. He posat la meva fe en el Totpoderós. Estaré bé.
Una hora més tard va arribar una altra barca per salvar l'home, que es trobava ja al punt més alt de la teulada, i les aigües continuaven pujant. No va permetre que el rescatessin.
Una mica més tard, un helicòpter va volar sobre casa seva i la tripulació va intentar persuadir l'home, que ja estava assegut a la part més alta de la xemeneia, perquè pugés per l'escala de corda que li llençaven i escapés. De nou, l'home diu:
-No, he posat la meva fe en el Totpoderós. Aneu-vos-en, que estaré bé.
L'home es va ofegar. Aviat es va trobar a les portes del cel. Molt enfadat, es va encarar amb sant Pere:
-Com vau poder abandonar-me? Vaig posar tota la meva fe en el Totpoderós i no vau fer res per salvar-me!
Sant Pere va mirar el seu llibre i, molt estranyat, va respondre:
-Jo tampoc ho entenc. Segons el llibre, et vam enviar dues barques i un helicòpter!

La història mai contada de l'inici de la humanitat.
Un dia, al Paradís, Eva va cridar Déu:
-Tinc un problema.
-Quin és el teu problema, Eva? -contestà Déu.
-Sé que m'has creat, que m'has donat aquest meravellós jardí, tots aquests fantàstics animals i aquesta serp amb què em pixe de riure... Però... no sóc del tot feliç...
-Com és això, Eva? -replicà Déu des de les altures.
-Em trobe sola, i a més estic farta de menjar pomes....
-Bé, Eva, si és això, tinc la solució... Crearé un home per a tu.
-Què és, un home?
-Un home serà una criatura imperfecta, amb molts defectes. Mentirà, farà trampes, serà egoista.. Xe! Que et donarà un munt de problemes... Però serà més fort i més ràpid que tu, i li agradarà caçar i matar coses... Tindrà un aspecte simple, però, com que t'estàs queixant, el crearé de tal forma que satisfaça les teues... eh... necessitats físiques... I tampoc serà molt intel·ligent, i destacarà en coses infantils com pegar-se o donar-li cops a un baló... Sempre necessitarà el teu consell per a actuar racionalment.
-Sona bé! -va dir Eva, mentre alçava la cella irònicament- Però... quin és el truc?
-Doncs... Que el tindràs, però amb una condició...
-Quina?
-Com et deia, serà un xulo, arrogant i molt narcisista... O sigui que li hauràs de fer creure que el vaig crear a ell en primer lloc... Recorda... És el nostre secret... De dona a dona...

JUDICI A EN QUIMET. SITUACIÓ: UN JUTGE INTERROGA, LÒGICAMENT, UN ACUSAT (EL TÍPIC JUDICI).
-Procedeixi, senyor acusat.
-Doncs, la meva noia i jo estàvem jugant tan feliços a casa. De sobte la meva xicota va ensopegar i es va clavar un ganivet al pit.
-(Psè.) Continui, si-vos-plau.
-Sí, hem, doncs, eh, sí, és clar, així fins a quinze cops seguits.

Va un paio en cotxe. Porta una merda com una cosa, fent ziga-zagues per la carretera... De sobte el paren els mossos d'esquadra i el fan baixar del cotxe:
-Si us plau, la documentació. Vingui aquí, que li farem la prova de l'alcoholèmia.
Diu el conductor:
-Què passa, que no t'ho creus?

Un home, atabalat, li diu al seu superior:
-Plego ara mateix. Ho sento, però és urgent: haig de ser pare.
El seu cap li respon:
-Tranquil, és clar, faci, faci, vagi-se'n.
L'endemà, quan es troba l'empleat, li pregunta:
-Què? És nen o nena?
I el treballador li respon:
-Ah... Fins d'aquí a nou mesos...

Un noi li diu a un altre:
-Saps què és un 'monopatín'?
-Un mono agafat pels collons!

-Pare, pare, vull anar a veure El doctor Zhivago.
-Tu aniràs a la Seguretat Social com tota la família.

Només hi ha tres tipus de persones: les que saben comptar i les que no.

Anava un senyor pel carrer. Se'n troba un altre davant d'una casa fotent cops de martell a un rellotge i li pregunta:
-Què fa, picant aquest rellotge?
I contesta l'altre:
-Res, aquí MATANT EL TEMPS una estona!

En una escola de senyoretes, la professora pregunta:
-Quin és l'òrgan humà que en estat d'excitació augmenta sis cops la seva mida?
La Josefina respon:
-El penis, mestra?
-No, Josefina. La resposta correcta és la pupil·la, però feliciti el seu nòvio de part meva!

DEFINICIONS:
AMIGA: Dit d'aquella persona de sexe femení que té un 'no sé què' que afegeix tot tipus de morbositat al fet de voler ficar-se al llit amb ella.
ARQUITECTE: Tipus que no va ser prou mascle per a ser enginyer, ni prou marieta per a ser dissenyador.
BALLAR: És la frustració vertical d'un desig horitzontal.
BOY SCOUT: Un nen vestit d'idiota guiat per un idiota vestit de nen.
CAPELLÀ: Persona a qui tothom anomena 'pare' excepte els seus fills, que l'anomenen 'oncle'.
MAL DE CAP: L'anticonceptiu més utilitzat per la dona dels noranta.
ENTREVISTA: Allò que es veu entre les cames de l'entrevistada.
ETERNITAT: Temps que passa des que has acabat fins que la deixes a casa seva.
FÀCIL: Es diu de la dona que té la moral sexual d'un home.
FÍSIC QUÀNTIC: És un home cec en una cambra fosca, buscant un gat negre que allà no hi és.
HARDWARE: Part de l'ordinador que rep els cops quan el software es penja.
IMPACIÈNCIA: Esperar amb pressa.

INDIFERÈNCIA: Actitud que adopta la dona cap a un home que no li interessa, interpretada per l'home com «s'està fent la difícil».
INTEL·LECTUAL: Individu capaç de pensar més de dues hores en alguna cosa que no sigui sexe.
LAMENTABLE: Home amb una erecció que camina cap a una paret, i amb el primer que topa és amb el nas.
LLENGUA: Òrgan sexual que alguns degenerats utilitzen per parlar.
MONÒGAM: Polígam reprimit.
NIMFÒMANA: Terme amb el qual un home defineix una dona que desitja tenir sexe més sovint que ell.
PESSIMISTA: Optimista amb experiència.
PROGRAMADOR: Aquell qui et resol un problema que no sabies que tenies d'una manera que no comprens.
TREBALL EN EQUIP: Possibilitat de donar la culpa als altres.
URÒLEG: És el metge que et mira la tita amb menyspreu, te la toca amb fàstic i et cobra com si te l'hagués mamat.

-Mare, ja és ací el lleter. ¿Tens diners o he d'eixir a jugar al carrer?

Tres enginyers d'Apple i tres de Microsoft han de fer un viatge en tren per assistir a un congrés. A l'estació, els tres enginyers de Microsoft compren els seus respectius bitllets, i observen com els tres enginyers d'Apple només compren un bitllet. Un enginyer de Microsoft pregunta:
-Com viatjareu els tres amb un sol bitllet?
-Mira i ho veuràs! -li respon un dels enginyers d'Apple.
Total, que pugen al tren. Els enginyers de Microsoft seuen als seus respectius seients, mentre que els tres d'Apple es fiquen al lavabo i tanquen la porta. Poc després arriba el revisor demanant els bitllets. Truca a la porta del lavabo i diu:
-Bitllet, si us plau.
La porta s'obre el suficient i en surt una mà amb el bitllet. El revisor el marca, i continua el seu trajecte. En veure això, els enginyers de Microsoft tenen una idea genial. Per tal de no quedar-se fora de joc, copiaran el truc a la tornada del congrés, per tal d'estalviar-se així uns quants duros i demostrar-li al cap (Bill Gates) la gran intel·ligència que tenen.
A la tornada, a l'estació, els enginyers de Microsoft compren tan sols un bitllet, però es queden atònits perquè els enginyers d'Apple no en compren cap. Un enginyer de Microsoft demana:
-Com penseu viatjar, sense bitllets?
-Mira i ho veuràs! -li respon un enginyer d'Apple.
En pujar al tren, els tres enginyers de Microsoft es fiquen en un lavabo i els tres enginyers d'Apple en l'altre. El tren arranca, i ràpidament un dels enginyers d'Apple ix del seu lavabo, se'n va cap a l'altre, truca a la porta i diu:
-Bitllet, si us plau!

A l'escola la senyoreta havia demanat als seus alumnes que fessen un dibuix com el del model, al qual hi havia un ànec groc amb un para-sol verd. Jaumet va pintar l'ànec de color vermell i la senyoreta li va preguntar: -Quants ànecs vermells has vist, tu?
I Jaumet li va contestar:
-Tants com ànecs grocs amb para-sols verds.

Classe de primer curs de Medicina. Pregunta el professor:
-A veure. Qui em sap dir quina part del cos, en certes condicions especials, pot augmentar el seu volum original fins a cinc vegades?
-El penis? -contesta una tímida alumna de la primera fila.
-Doncs no, senyoreta. És l'iris. Però, si us plau, feliciti el seu company de part meva.

Això eren dos hòmens majors que estaven parlant de sexe, i uno li diu a l'altre:
-Jo ja comence a tindre problemes, a mi ja no se 'm'alça' com abans.
I l'altre li respon:
-Jo conec una fórmula que t'anirà molt bé. Si menges pa Bimbo veuràs com te dóna bon resultat.
-Sí? Això és de veres? No m'ho puc creure.
-Prova-ho i ho veuràs.
Se'n va a una tenda i li diu al venedor:
-Dóna'm mil pessetes de pa Bimbo.
I el tender li contesta:
-Xe, que se li farà dur.
-Doncs dóna-me'n dues mil.

Això és un mosquit que li pregunta a la seva mare:
-Mama, mama! Que puc anar a fer un volt?
I la mare li diu:
-Sí, fill. Però vigila, eh?
Després d'una estona, el fill torna a casa tot content:
-M'ho he passat molt bé! He fet molts amics! Allà on anava m'aplaudien!

Un de Can Fanga visita un poblet de muntanya. Veu una nena d'uns cinc anys que mena una vaca i comença a parlar-hi:
-I on va aquesta nena tan maca amb aquesta vaca?
-La porto al toro.
-I no ho hauria de fer el teu pare, això, bufona?
-No, senyor, no. Ho ha de fer el toro.

Un noi d'un petit poble dels Pirineus baixà un dia a Barcelona, sabent que la seva xicota necessitava unes ulleres de sol. Mentre es passejava per les Rambles es trobà amb l'oportunitat de comprar-li unes ulleres molt maques i econòmiques. Així que es decidí, entrà a l'òptica i comprà les ulleres després d'observar-ne unes quantes. La dependenta les hi embolicà i ell pagà el preu, però, en anar-se'n, en comptes d'agafar la capsa amb les ulleres, en prengué una de similar que hi havia al costat i que contenia unes calces que devien ser possiblement d'alguna clienta que les hauria acabat de comprar. Sense adonar-se'n, el xicot prengué la capsa que contenia les calces per una simple equivocació. Es dirigí a correus i envià la capsa amb una carta a la xicota. Aquesta rebé el paquet i es quedà perplexa davant el seu contingut, i més encara quan llegí l'escrit de la carta, que deia així: «Estimada meva,
»Espero que t'agradi el contingut del paquet que t'envio, sobretot per la falta que et feien, perquè sabia que portaves molt de temps amb les altres que tenies i aquestes són coses que s'han de canviar sovint. Espero haver encertat el teu model. La dependenta va dir que eren l'última moda i em mostrà les seves, que eren iguals. Aleshores, per saber si eren lleugeres, les vaig prendre i me les vaig posar allí mateix. No et pots imaginar com va riure la dependenta, perquè aquests models femenins queden molt divertits en els hòmens, i més a la meva persona, que tinc uns trets característics molt allargats. Una noia que es trobava allí me les demanà, es tragué les seves i se les posà perquè jo veiés l'efecte que feien. Les vaig veure sensacionals, em decidí i les vaig comprar. Posa-te-les i mostra-les als teus pares, als teus germans i a tot el món! A veure què et diuen! Al principi et sentiràs un poc estranya, acostumada a anar amb les velles, i més ara que has estat un temps sense portar-ne cap. Si et queden petites, m'ho dius, perquè et poden deixar algun senyal i, quan te les treguis, tothom s'adonaria que les uses. Sigues prudent i vigila que no et vagin grans, no sigui que vagis caminant i et puguin caure. També et demano que no te les deixis enlloc, que les pots perdre, ja que tens el costum de portar-les a la mà perquè tots puguin veure els teus encants. En fi, per què et diré més coses? Només estic desitjant veure-te-les posades, encara que hauràs de treure-te-les quan et petonegi. Crec que és el millor regal que et podia fer, amor meu. Molts petons.»

La fila de monges, esperant entrar al cel. Els va passant pel davant el guardià sant Pere. Li pregunta a la primera:
-Germana Remei... Ha tocat vostè un membre masculí alguna vegada?
Ella contesta que sí que ho havia fet, però només amb un ditet.
-Doncs, germana, renta aquell dit aquí, dins l'aigua beneïda, i entra...
Arriba la segona monja i Sant Pere li fa la mateixa pregunta.
-Doncs sí -respon la germana Dolors-. El vaig fregar amb la mà.
Sant Pere li diu:
-Germana Dolors, renta la mà en l'aigua beneïda i entra.
De sobte arriba corrent i empenyent la germana Adelina i es posa al capdavant de la fila.
-Per què tanta pressa, filla meva? -li pregunta Sant Pere.
I la monja li diu:
-És que si he de fer gàrgares amb aquesta aigua beneïda, vull fer-ho abans que la germana Pilar s'hi renti el cul.

Einstein, en morir, va al cel i Sant Pere li diu:
-T'assembles a Einstein, però no t'imagines de què es capaç la gent per poder entrar al cel... Pots demostrar qui ets realment?
Einstein pensa durant uns segons i pregunta a Sant Pere:
-Em podeu deixar pissarra i guix?
Tot seguit, Sant Pere fa un gest i apareixen un guix i una pissarra. Einstein hi descriu la seva teoria de la relativitat i Sant Pere, impressionat, el deixa passar:
-Tu ets realment Einstein. Benvingut al cel.
L'endemà, Picasso es troba amb Sant Pere i aquest li demana que s'identifiqui. Picasso esborra les equacions d'Einstein i dibuixa un mural sorprenent en cinc minuts. Sant Pere es queda admirat:
-Certament, tu ets el genial artista que dius que ets. Pots continuar endavant.
Llavors, Sant Pere aixeca el cap i veu venir en George W. Bush. Fa un gest, dubtant, i li diu:
-Einstein i Picasso van provar que eren qui deien que eren. Tu pots demostrar qui ets?
Bush, sorprès, li respon:
-Qui són, Einstein i Picasso?
I Sant Pere li diu:
-Passa George, passa...

Sabeu per què al porter del Barça li diuen l'internauta?
Doncs perquè es passa tot el dia a la xarxa.

Sabeu per què, quan un del Barça i un del Madrid tornen a casa després d'anar de marxa, sempre és el del Barça qui condueix el cotxe?
Doncs perquè el del Barça porta vuit copes menys.

A dos bascos que els agrada molt la pilota basca els diuen que al cel hi ha uns frontons de categoria. Es prometen l'un a l'altre que el primer que mori confirmarà a l'altre si això és veritat. Un d'ells mor i compleix la promesa. Truca al que està viu i li diu:
-Tinc dues notícies, una de bona i una de dolenta. La bona és que allò dels frontons era veritat.
-I la dolenta? -pregunta el viu.
-Doncs que demà tens partit.

Per què els pollastres no tenen mans?
Doncs perquè les gallines no tenen pits!

-Escolta mare, per què el tiet té tan poc cabell?
-És que el tiet és molt intel·ligent i pensa molt.
-I aleshores, tu, per què en tens tants?
-Au, nen, calla i menja't la sopa.

Arriba el marit a casa, a les dotze de la nit, totalment embriac. Va fent esses i amb prou feines s'aguanta dret. El rep la seva dona, a punt de posar-se histèrica, i li recrimina:
-Pep, tu a mi m'enterraràs!
-Sí, home, estic jo ara per posar-me a fer forats.

Són dues puces i una li diu a l'altra:
-Creus que hi ha vida en altres gossos?

Una família vivia en una zona on hi havia hagut força activitat sísmica durant l'última setmana. Els pares, neguitosos, van decidir enviar l'únic fill a passar un mes amb uns familiars que vivien a l'altra banda del país. Pocs dies després van rebre la visita inesperada del nano, que portava una carta d'aquests familiars. L'obriren de seguida i llegiren:
«Enviem noi. Envieu-nos terratrèmol.»

Conta la llegenda que un valerós cavaller va salvar una princesa quan va matar un drac. I de la sang del drac brotaren mil roses vermelles que enflairaren l'aire de brises perfumades. Sant Jordi i la princesa s'enamoraren i es casaren. I aquí acaba la llegenda, perquè és quan comença a espatllar-se tot, evidentment.

S'OBRE EL TELÓ.
Veiem un grup d'amics que a l'hivern estan pujant un gran cim nevat i esperen amb delit arribar a dalt per refer-se amb una sopa i un menjar ben calent, a sopluig. Vet aquí que per fi arriben a dalt i cadascun dels amics treu de la motxilla el que havien portat per fer el menjar. Però vet aquí que el que havia de portar el fogonet per fer el foc i cuinar la sopa i la carn se n'ha oblidat. Hosti tu, quin emprenyament que agafen! Amb la mala llet que es respira, el que havia de portar el fogonet no surt i tothom es pregunta qui collons és el que l'havia de portar.
ES TANCA EL TELÓ.
PREGUNTA: QUI ÉS L'ACTOR DE HOLLYWOOD?
RESPOSTA (AL REVÉS) : ?SAG L'UD LIK

S'OBRE EL TELÓ.
Surt un cambrer amb una safata tapada, la destapa i mostra una poma que hi ha al damunt. Surt un segon cambrer amb una safata tancada, la destapa i mostra un bistec de vedella. Surt un tercer cambrer amb una safata tancada i no l'obre.
ES TANCA EL TELÓ.
PREGUNTA: QUI ÉS EL CANTANT?
RESPOSTA (AL REVÉS) : ...I-NRAC-AMOP

Era tan mediocre, tan mediocre, tan mediocre, que es va presentar a un concurs de mediocritat i va quedar entre els finalistes.

-Mama, mama, a escola em diuen miop!
-Ha escollit gasolina súper. (Nota: Aquesta segona frase cal dir-la posant veu artificial, ja que és una màquina qui la diu. El nen és tan miop que confon la seva pròpia mare amb un dispensador de gasolina.)

Una vegada, una família anglesa que passava les seves vacances a Escòcia va veure, en una de les seves passejades, una caseta de camp que els agradà i van pensar de passar-hi la temporada següent. Indagaren qui n'era l'amo i resultà que era un pastor de l'església anglicana, al qual es dirigiren perquè els ensenyés la caseta. El propietari, amablement, ho va fer. Tant per la seva comoditat com per la situació, la casa els agradà molt i es comprometeren a passar-hi les vacances següents. Ja de tornada cap a Anglaterra, repassaren de memòria i detalladament cada habitació, i de cop la dona recordà que no havia vist el wàter. Atès que els anglesos són molt pràctics, decidí escriure de seguida al pastor, cosa que féu amb els termes següents:
«Estimat pastor:
»Sóc un membre de la família que fa uns dies visità casa seva tot desitjant arrendar-la, però vàrem ometre adonar-nos d'un detall: voldria suplicar-li que ens indiqués com és el W. C.»
Acabà la carta, tal com és de rigor, i l'envià al reverend. Aquest, en rebre-la, com que desconeixia l'abreviatura W. C., va creure que es tractava de l'església anglicana Wood Chapel, i contestà:
«Estimada senyora:
»Tinc el gust d'informar-la que el lloc al qual vostè es refereix es troba a dotze quilòmetres de la casa, la qual cosa el fa un xic allunyat, sobretot si es té el costum d'anar-hi sovint. Algunes persones hi porten el menjar i s'hi estan tot el dia. Alguns hi van a peu i d'altres amb tramvia, i és per això que sempre arriben en el moment precís.
»Hi ha lloc per a quatre-centes persones còmodament assegudes i cent dempeus. Els seients són folrats de vellut vermell i l'aire és condicionat per tal d'evitar els efectes de les aglomeracions. Es recomana d'arribar-hi aviat per tal d'aconseguir lloc. Fa uns anys, la meva dona, com que no ho va fer, hagué de suportar tot l'acte dreta, i des de llavors no hi ha anat més.
»Els nens s'asseuen junts i tots canten a cor. Es dóna a cadascú un paper perquè puguin usar-lo amb el seu company, però en sortir hauran de tornar-lo per tal que hom pugui continuar utilitzant-lo la resta de la temporada.
Tot el que deixen dipositat els que hi acudeixen es destina a donar de menjar als orfes.
»A més a més, hi ha fotògrafs especialitzats que prenen fotografies en diferents poses, les quals són després publicades als diaris d'aquesta ciutat, en les seccions socials, i això serveix per donar a conèixer aquest formidable i sant servei.
»Un cop acabat l'acte, es passa la safata. El viatge de tornada es fa alegrement a peu, ja que tots han descarregat les seves penes.»

Un dia l'Aznar es vol confessar i va a l'església del seu barri. Li diu al capellà:
-Em vull confesar.
-I qui ets, tu? -li contesta el capellà.
-Sóc l'Aznar.
-Ah! El President del Govern. Mira, el teu cas és complicat, i és millor que vagis al bisbat.
L'Aznar se'n va al bisbat i li diu al bisbe:
-Em vull confesar.
-I qui ets tu, fill meu? -li respon el bisbe.
-Sóc l'Aznar.
-Uf! El teu cas és millor que el tractis amb el Vaticà.
Bé, se'n va a Roma a confessar-se al Papa. El Papa li respon de la mateixa manera i li diu que vagi directament a la Creu per parlar amb Jesucrist. L'Aznar s'atansa a la Creu i diu:
-Pare, em vull confessar.
I Jesucrist li contesta:
-Fill meu, dóna gràcies que fa dos mil anys que em van clavar a la Creu, que si no ara mateix baixaria i et clavaria un bon gec de clatellades.

Això era un escriptor que volia escriure un llibre sobre els ambients rurals. O sigui que va anar a un poble per recollir històries divertides i tal... «Així escriuran el llibre per mi i tot», va pensar. Bé, que va anar a un poble (però poble, poble) i va trobar un bon home assegut en un tronc. S'hi va acostar i li va dir:
-Com està! Miri, jo sóc escriptor i... a veure si em podia contar alguna història, però d'aquelles tan bones que sap la gent de poble!
-SÍ, HOME, SÍ! MIRI, UN COP ES VA PERDRE LA DONA DE L'ARNAU... QUIN CABRÓ, L'ARNAU, MIRA QUE ESTÀ BONA, LA SEVA DONA! BÉ, QUE ES VA PERDRE I TOTS ELS HOMES VAM AGAFAR UN BON PORRÓ DE VI I VAM ANAR A BUSCAR-LA AL CAMP. TOTAL, QUE PASSA UN DIA, DOS, I AL TERCER LA VAM TROBAR... PERÒ COM QUE ANÀVEM TOTS BORRATXOS... BÉ, QUE ENS LA VAM FORNICAR UN PER UN. OI QUE ÉS DIVERTIT!
-Em penso que no m'ha entès. Volia alguna cosa més còmica, per als nois, i tal... Ja sap.
-AH CONY! PER LA CANALLA... HAVER COMENÇAT PER AQUÍ... MIRI, UN DIA ES VA PERDRE LA NOIETA D'UN MOSSO D'AQUÍ, I VAM ANAR A BUSCAR-LA TOTS ELS HOMES AMB UN BON PORRÓ DE VI... PERÒ AQUEST COP VAM TRIGAR CINC DIES.
-I...?
-QUE ANÀVEM ALTRE COP BORRATXOS I ENS LA VAM FORNICAR TOTS, PERÒ DE BROMA, EH?
-No anem bé, així. Amb vostè em sembla que no es pot. A veure... Potser alguna cosa dramàtica, amb un toc humà i trist.
-BÉ SÍ QUE ME'N SÉ, UNA D'AQUESTES... PERÒ... ÉS QUE UN COP EM VAIG PERDRE JO!

PER QUÈ DIEM A VEGADES:
«Me'n vaig a fer un cafè», si ja te'l donen fet?
«Quin dia som?», si som persones?
«Com et dius?», si no ens diem, sinó que ens diuen?
«Vaig a agafar l'autobús», si no tenim tanta força?
«Vaig a parar taula»? Que es mou?
«Et penjo!» quan acabem de parlar per telèfon?
«Vaig a comprar botes d'aigua», si es desfarien?
«Baixa a baix», si només es pot baixar a baix?
«Puja a dalt», si només es pot pujar a dalt?
«Crida més, que no t'escolto»? Si no l'escoltes no el facis cridar!

Això és el Pep que vol comprar-se una moto. Es dirigeix cap al seu taller per veure les ofertes que hi troba. Un cop al taller...
-Hola, bon dia. Voldria una moto que corri força, que no gasti gaire benzina i que sigui ben barateta!
-Bé -li diu el mecànic-, tenim una Yamaha 1500 de segona mà, en molt bon estat, 150 Km/h en deu segons, rodes noves...
-I quant val?
-Mil cinc-cents euros.
-Alça! Jo en necessito una de més barata! Què més tens?
-Doncs estàs de sort. Tinc un parell de models inferiors a la 1500, amb casc de regal, per set-cents cinquanta euros.
-No, no... Mira, només em puc gastar dos-cents euros!
-Doncs així... Tinc una Feber, que agafa els 50 Km/h en pendent, que funciona amb piles convencionals, amb casc de regal. És una joia, no te'n penediràs! Només té una pega... No es pot mullar... Si es mulla es fa malbé, però et puc assegurar que si hi poses vaselina per sobre es pot mullar sense que s'espatlli. Si te l'endús ara... et faig un descompte i tot!
El noi se la queda, la prova per la muntanya aquell mateix cap de setmana, i es perd. En la foscor veu una masia... S'hi apropa i demana passar la nit. El masover accepta i el convida a sopar tot dient-li...
-Passa noi, passa! Arribes a l'hora de sopar! Aquí tenim el costum de no parlar a taula. Qui parla ha de rentar els plats de tot l'any!
-No es preocupi, no diré res...
Seuen a taula el masover, la seva muller i les dues filles. El Pep, que es mira les noies, comença a fer miradetes poc innocents amb la filla gran, cosa que desconcerta el pare, però com que no es pot parlar a taula... El noi comença a excedir-se escandalosament i finalment pren la iniciativa amb la pubilla, davant dels pares! L'escena grotesca es repeteix amb la filla petita i fins i tot amb la mare... La taula és plena de roba de les noies i plats trencats, però com que no es pot dir res a taula... Finalment es posa a tronar... I en sentir-ho, el Pep, que ja ha acabat la feina, crida:
-Merda, la vaselina!
El pare tot alarmat, pensant que ell és el següent i respon:
-Noi, tranquil, que els plats els rento jo!

Quina muntanya tindrà un fill aviat?
La Pica d'Estats.

Quin riu anirà al casament?
El de nuvi. (Danubi.)

Dos sords:

S1: Que vas a pescar?
S2: No, vaig a pescar.
S1: Ah, em pensava que anaves a pescar!

Dos bojos intenten escapar d'un manicomi, i un li diu a l'altre:
-Escolta, si la paret que hi ha és baixa la saltem per sobre, i si és alta cavem un forat.
L'altre respon:
-D'acord, passa tu primer.
Passades tres hores, el primer boig retorna amb cara de sorpresa i afirmant que no poden escapar.
-Per què? -respon l'altre.
-Doncs perquè no hi ha paret.

Un home va al metge i li pregunta:
-Doctor, què hauria de fer per viure més anys?
-Vostè fuma?
-Home, doncs sí, uns dos paquetets de Ducados cada dia.
-Doncs hauria de deixar de fumar. I beu?
-Home, un parell de cigalons al matí, un martini abans de dinar, un parell o tres de gots de vi durant els àpats, uns cubates a la tarda i una copeta de vi per sopar.
-Doncs hauria de deixar de beure. I va amb dones?
-Home, sempre que puc. Un parell de clauets al dia els faig.
-Doncs si vol viure molts anys també hauria de deixar d'anar amb dones.
-Doctor, i si faig tot això que em diu, viure més anys?
-Home, d'això no n'estic segur. El que sí li puc dir és que els anys que visqui se li faran molt i molt llargs.

Això són dos amics que sempre estan fent apostes desproporcionades, i en una d'aquestes un li diu a l'altre:
-M'hi jugo tres mil euros que no et beus a Sant Hilari un cubell ple d'escopinades que jo ompliré en aquest casal d'avis d'aquí al davant!
-Fet! -contesta l'altre.
El primer va al casal i l'omple fins dalt. Quan torna es disposen a fer l'aposta:
-Preparats, llestos... JA!
I l'altre amic comença a beure. Però de sobte es para, i diu l'altre:
-Eh! Has perdut!
-No s'hi val, collons! Que alguns els he de mastegar!

MANUAL PRÀCTIC PER A ENTENDRE EL CATALÀ DE LES... DONES
No = Sí
Sí = No

Potser = No
Ho sento, però... = Ho tornaré a fer igual
Decideix tu... = ...però fes el que jo dic
Ets lliure de fer el que vulguis = Ni se t'acudeixi fer-ho
Fes el que vulguis... = ...però ho pagaràs car
No, no estic enfadada = Naturalment que ho estic... Imbècil!
T'estàs adormint? = No t'adormis!
Aquesta nit estàs molt mimós = No tinc ganes de fer l'amor
Estic grassa / flaca? = Digue'm que estic boníssima
Apaga el llum = Tinc cel·lulitis
Vull canviar aquestes cortinetes... = ...i les catifes, la pintura, els mobles...
És que aquesta cuina és tan petita... = Vull una cuina nova!
M'estimes? = Ara et demanaré alguna cosa
Quant m'estimes? = I costa molts diners
Necessitem... = Jo vull
Hem de parlar = Necessito queixar-me d'alguna cosa
Crec que no ens comuniquem suficientment = Has d'estar d'acord amb mi

MANUAL PRÀCTIC PER A ENTENDRE EL CATALÀ DELS... HOMES
Tinc gana = Tinc gana
Tinc son = Tinc son
Estic cansat = Estic cansat
Parlem = Estic mirant d'impressionar-te perquè pensis que sóc un home profund i accedeixis a tenir sexe amb mi
Sembles tensa, et faig un massatge? = Primer et foto mà i després vull sexe amb tu
Em concedeixes aquesta peça? = Vull sexe amb tu
T'agradaria anar al cinema amb mi? = Vull sexe amb tu
Vols sopar amb mi aquesta nit? = Vull sexe amb tu
Puc trucar-te divendres? = Vull sexe amb tu
Vols casar-te amb mi? = Vull que sigui il·legal per a tu anar-te'n al llit amb un altre que no sigui jo.
(Comprant:) Sí, et queda maco. Que maco que és, aquest vestit = Agafa'l d'una vegada i anem-nos-en d'aquí
Sí, et queda bé = Que bona que estàs!
Ah, el nou tall = Et quedava millor l'anterior
Sí, et queda bé, el nou tall = Deu mil euros a les escombraries...
Però, quin és el problema? = No entenc la tragèdia
Què et passa? = Quin trauma psicològic auto-inventat t'afecta, avui?
Estàs brava? = M'imagino que, aquesta nit, res de sexe
Estic avorrit = Vull sexe amb tu
T'estimo = Vull sexe amb tu ja
Jo també t'estimo = OK, estàs contenta? Podem començar amb el sexe?

Un argentí s'adreça a una venedora de bitllets en un aeroport. I li diu:
-Este, ¿a qué hora xega el avión de Buenos Aires?
I la noia li diu:
-Perdone caballero, pero viene demorado.
I l'argentí li diu:
-Este, che, bonito color... Pero a qué hora xega el avión!?

-Doctor, doctor, com ha anat, l'operació?
-Què collons, «doctor»... Si sóc Sant Mateu!

-Pare, pare. Els nens petits... d'on vénen?
Contesta el pare:
-Mira, fill, els porta la cigonya des de París.
I diu el nen:
-Ah... I, pare... La cigonya... qui se la folla?

Què tenen en comú un sord i la marca Nike?
Resposta: que tots dos són 'just d'oït'!

A l'oficina de l'empresa el gerent està explicant acudits dolentíssims, i els treballadors vinga riure, vinga riure... excepte un que està seriós i avorrit. En veure-ho, el gerent li demana:
-Escolta, tu. Que no et fan gràcia, els meus acudits?
I ell li respon:
-No, no... És que jo ja sóc fix a l'empresa.

Un passatger li toca l'espatlla al taxista per fer-li una pregunta. El taxista crida i perd el control del cotxe, quasi xoca amb un camió, i per esquivar-lo s'encasta a l'aparador d'una botiga i en trenca el vidre. Durant un instant no se sent cap soroll dins del taxi, fins que el taxista diu:
-Miri, amic. No ho faci mai més, això! Quasi em mata de l'espant!
El passatger li demana perdó i li diu:
-Ostres, no em pensava que s'espantaria tant si li tocava l'espatlla.
El taxista li diu:
-El que passa és que és el meu primer dia de treball com a taxista.
-I què feia, abans?
-Vaig ser xofer de cotxes de funeràries durant vint-i-cinc anys.

S'obre el teló i es veu una dona ensenyant els pits bruts. Nom del cantant? Brutselspitstinc (Bruce Springsteen)

El nou mossèn d'una parròquia estava tan nerviós en el seu primer sermó, que gairebé no podia parlar.
Abans del segon sermó li va preguntar al monsenyor com ho podria fer per tranquilitzar-se, i aquest li va respondre que la propera vegada que pugés al púlpit posés una mica de vodka a l'aigua, i que després d'uns glops tot sortiria molt millor. El diumenge següent va posar el seu consell en pràctica, i va sentir que fins i tot podria parlar enmig d'una tempesta. Es va trobar d'allò més bé. Després, en tornar a la rectoria, va trobar una nota del monsenyor que deia :
«Benvolgut pare:
»M'alegro de veure que ha perdut la vergonya del primer cop, i que ha seguit el meu consell, però tinc algunes observacions per fer-li respecte de la seva misa d'aquest matí:
1.- La propera vegada, prengui glopets en lloc de lingotazos.
2.- No posi llimona i gel al copó.
3.- El missal no és un posavasos.
4.- El mantell de la imatge de Nostre Senyor Jesucrist no ha de ser utilitzat com a tovallola.
5.- Existeixen deu Manaments, no dotze.
6.- Van existir dotze Deixebles, no deu.
7.- No ens referim a la Creu com a «aquella T grandassa».
8.- No ens referim al nostre Salvador Jesucrist i els seus Àpostols com a
«Chus i els seus col·legues».
9.- David va derrotar Goliat amb una fona i una pedra, mai li va volar el cul amb TNT.
10.- No ens referim a Judes com «el chivato maricón».
11.- El Papa és sagrat, no castrat, i no ens referim a ell com a «El Padrino».
12.- El Pare, el Fill i l'Esperit Sant no són «el Papi, Júnior i l'Aparegut».
13.- Judes va vendre Jesús al Sanedrí, i no en els Polvos Azules, i va ser per trenta monedes d'or, no per dos lucas.
14.- I, per acabar, el Faraó va enviar els jueus al desert, i no «al cony de sa mare».

És un anglès que va a un hotel i reserva una habitació. El conserge li diu que només queda la del fantasma de Cocorocó, i ell diu que li és igual.
A mitjanit apareix i comença:
-Sóc el fantasma de Cocorocó i aquestes maletes me les quedo jo!
I va el paio i salta per la finestra. Llavors hi va un francès i passa la mateixa història. Finalment hi va un català i diu:
-Vull una habitació per aquesta nit.
-Només ens queda la del fantasma de Cocorocó...
-M'és igual si hi ha un fantasma o no, perquè estic molt cansat i vull dormir.
Llavors arriba la mitjanit i comença, el fantasma:
-Sóc el fantasma de Cocorocó i aquestes maletes me les quedo jo!
I el català diu:
-Sóc el fantasma de Quiquiriquí i aquestes maletes es queden aquí, perquè és mitjanit i vull dormir.

Li diu un amic a un altre:
-Oi que no saps un animal del nom del qual surti el nom d'un altre animal?
-Doncs, no ho sé... hem... No se me n'acut cap.
-Doncs el gat, perquè és gat i aranya...
-Ah, doncs llavors la teva germana també, perquè és zorra i cobra.

A la consulta del metge. Entra una parella, i la dona diu:
-Vull que em posi el meu home com un bou.
I el metge li diu:
-Passi, senyora, i despulli's. Començarem per les banyes.

Al desert.
Dos homes que van caminant pel desert es troben. Un d'ells té una porta de cotxe.
-Hola!
-Hola!
-Per què portes aquesta porta?
-Perquè quan tinc calor abaixo la finestra perquè entri aire.

Un dia l'Aznar va al confessionari a trobar-se amb el sacerdot de l'església del seu barri, i li diu:
-Pare, voldria confesar-me.
-És clar, fill... Com et dius?
-José María Aznar, pare.
-Perdoni, senyor President... Miri, fill, el seu cas és superior a mi... Serà millor que se'n vagi al bisbat a confessar-se.
Se'n va l'Aznar cap a l'església de l'Almudena, entra en el confessionari habitual del bisbe madrileny i torna a començar amb el sacrament:
-Bona tarda, pare... Miri, jo voldria confessar els meus pecats.
-És clar, fill... Quin és el teu nom?
-José María Aznar.
-El President del Govern? Mira fill, jo no puc pas perdonar-te, perquè el teu cas és molt greu... El millor seria que ho provessis directament al Vaticà...
Arriba Aznar a la plaça de Sant Pere amb el seu avió privat, i se'n va directament a veure el Papa:
-Amb tot el respecte, Santedat... Voldria confessar-me.
-És clar, fill meu... Qui ets?
-José María Aznar.
-El President del Govern espanyol... Oi que sí?
-Això mateix, Santedat...
-Ui... Això és difícil fins i tot per a mi... Mira, veus l'altar de la Santíssima Trinitat? A mà dreta hi ha una capella on trobaràs una creu gegant amb Nostre Senyor. Crec que només allà podràs ser perdonat...
L'Aznar, solemnement, travessa la basílica i s'agenolla davant la creu indicada pel Papa:
-Senyor, vinc perquè em perdonis...
-És clar, germà meu... Tu no ets José María Aznar, el President d'Espanya?
-Així és, Senyor...
-Doncs, si és així... simplement dóna gràcies...
Aznar, estranyat, mira la creu i pregunta:
-Gràcies? Gràcies per què?
-Dóna gràcies als romans que em van clavar aquí, perquè si no ara mateix baixava i et cagava a trompades!

Nota de la participant: L'entitat emissora no es fa responsable de la ciència ficció d'aquest acudit (sobretot pel fet de considerar possible que l'Aznar parli el català!).

Són un francès, un castellà i un català. Tenen tres rellotges de polsera. El francès proposa tirar el rellotge i qui arribi a baix abans que el rellotge, guanya. El tira el francès, i arriba abans el rellotge. El tira el castellà, i arriba abans el rellotge. El tira el català, i arriba abans ell que el rellotge.
Els companys li demanen:
-Com és que has arribat tu abans que el rellotge?
I el català contesta:
-Perquè he retardat l'hora.

Un dia una nana va al ginecòleg. Aquest li pregunta pel motiu de la consulta i ella li diu:
-Miri, és que no sé què em passa però, cada vegada que plou o hi ha molta humitat en l'ambient, m'agafa una irritació insuportable a les parts baixes. El ginecòleg li fa totes les proves possibles i no troba el causant, o sigui que li proposa que torni immediatament després que comenci a sentir irritació. Temps després, de sobte, un dia comença a ploure i la nana sent la irritació, o sigui que tal i com li havia dit el ginecòleg es presenta a la consulta d'aquest. El ginecòleg fa que s'estiri en una llitera i l'anestesia. Quan la nana es desperta esclata d'alegria en veure que el seu problema s'ha solucionat i diu:
-Ai! Senyor! Que bé que em sento! Què m'ha fet?
I el ginecòleg respon:
-Res, no es preocupi. Només li he retallat les katiuskes.

Per què un home és com un diploma?
Perquè trigues anys en aconseguir-lo i, un cop el tens, no saps què fer-ne.

Hola!
Com que sóc un estudiant d'Informàtica de Bellaterra, us envio un acudit per a informàtics.
Un noi li diu a l'altre:
-Escolta, què son vuit bocabits?
-Doncs no ho sé, diu l'altre noi.
-Doncs molt fàcil. Vuit bocabits son un bocabyte!
Cunyat!
És molt dolent, però és tecnològic.

Què diuen els jugadors de futbol als seus respectius fans?
«M'agrada signar autògrafs en pilotes.»

Catorze coses que es poden fer en un centre comercial mentre el/la teu/va company/a està comprant:
1 ) Aconseguir vint-i-quatre capses de preservatius i col·locar-les a l'atzar en els carretons de la gent quan no mirin.
2 ) Programar tots els despertadors de la secció de llar perquè sonin en intervals de cinc minuts.
3 ) Fer un rastre de suc de tomàquet a terra de camí dels serveis.
4 ) Acosta't a un dependent i digue-li en to seriós: «Codi tres a Jardineria».
I observa la reacció.
5 ) Mou un senyal de 'Compte: Terra moll' cap a una zona emmoquetada.
6 ) Munta una tenda de campanya al departament de càmping i digues a la resta de compradors que només els convides si porten coixins de la secció de llits.
7 ) Quan se t'acosti una dependenta i et pregunti si et pot ajudar, comença a plorar i pregunta: «Per què no em podeu deixar en pau?»
8 ) Mira fixament la càmera de seguretat i utilitza-la de mirall mentre et remenes el nas.
9 ) Mentre mires pistoles o ganivets pregunta-li a la dependenta si sap on són els antidepressius.
10 ) Camina pel supermercat de forma sospitosa mentre cantes la música de Misión imposible.
11 ) Prova el teu 'look Madonna' amb diferents embuts.
12 ) Amaga't en els penjadors i quan la gent estigui mirant la roba, crida: «Agafa'm, agafa'm».
13 ) Quan hi hagi un avís per megafonia posa't en posició fetal mentre dius: «Una altra vegada les veus».
14 ) Entra en un emprovador i crida molt dient: «Ei! No hi ha paper!»

Això era un que volava en globus i, com que estava perdut, va decidir maniobrar i va descendir una mica. En veure uns treballadors en unes obres a la carretera, baixà més i cridà un home:
-Disculpi! Em podria ajudar? Vaig prometre a un amic que em trobaria amb ell a les dues. Faig mitja hora tard i no sé on sóc.
-És clar que el puc ajudar. Vostè es troba en un globus d'aire calent, flotant a uns trenta metres damunt d'aquesta carretera. Es troba entre els 40 i 42 graus de latitud nord i entre els 58 i 60 graus de longitud oest.
-Vostè és enginyer? -preguntà el pilot.
-Sí senyor. Com ho ha sabut?
-Perquè tot el que vostè m'ha dit és tècnicament correcte, però encara no sé què fer amb la informació que m'ha donat, i per desgràcia encara continuo perdut.
-Ah! I vostè deu ser un gerent, no?
-Efectivament, però... com ho ha descobert?
-Molt fàcil! Vostè no sap on és, ni cap on va. Va fer una promesa, no té ni idea de com fer-s'ho per complir-la, i a sobre espera que un altre li resolgui el problema. De fet, està en la mateixa situació en què es trobava abans de veure'ns i, per si fos poc, resulta que és culpa meva.

-Un culer i un merengue van en un cotxe. Qui condueix?
-El culer! Perquè només du una copa, i el merengue en du nou!

Això és un bec que li cau l'ocell!

Einstein es troba en una festa molt avorrida i decideix donar una miqueta de conversa a la gent. S'acosta al primer paio que té a prop i li diu:
-Escolta, quin és el teu coeficient intel·lectual?
-Dos-cents cinquanta -respon ràpidament l'altra persona.
Llavors Einstein comença a parlar-li sobre física quàntica, forats negres, singularitats espai-temps... En acabat, s'acosta a un altre noi i torna a preguntar el mateix:
-Quin és el teu coeficient intel·lectual?
-Cent cinquanta -respon amablement.
Aleshores Einstein comença a parlar-li sobre dret internacional, conflictes ètics de la enginyeria genètica... Més tard, torna a fer la mateixa pregunta a un pobre home:
-Quin és el teu coeficient intel·lectual?
-Cent -li diu l'home.
Einstein comença a parlar-li sobre el Govern, els sous, el preu dels combustibles... Una mica més tard, torna a fer la mateixa pregunta a un noi:
-Quin és el teu coeficient intel·lectual?
-Cinquanta -diu el noi després de pensar una estona.
Llavors Einstein li parla sobre Gran Hermano, Confianza Ciega, Operación Triunfo... Al final de la festa, fa la mateixa pregunta a un home que quedava per allà perdut:
-Quin és el teu coeficient intel·lectual?
-Deu -respon sense cap més comentari.
Aleshores Einstein li diu:
-Què, content amb la novena del Real Madrid, oi?

Què fa una neurona al cap d'un home?
Eco, eco...
I dues?
No s'ha donat el cas, ergo és científicament impronunciable (ha ha).

És una dona que va al ginecòleg. Quan ell li demana les dades per a confeccionar la història clínica, ella li explica que ha estat casada tres cops, però que encara és verge.
-Com pot ser? -li diu el metge.
-Doncs, miri, doctor, l'explicació és ben senzilla. El meu primer marit era arquitecte. I amb els arquitectes, ja se sap: tot són projectes. El segon era funcionari, la qual cosa vol dir que ho deixava tot per a l'endemà. I el tercer, què vol que li digui? Era un fill de..., que no va fer res més que donar-me pel... O sigui que ja ho veu. Estic ben verge, encara...

Un nen li demana a la seva mare com es fan els fills. La mare li diu que és molt fàcil: només cal ajuntar una llavor de la mare amb una llavor del pare, amb la qual cosa es forma un ou que va creixent dins el ventre de la mare fins a convertir-se en un nen. El nen queda satisfet amb la resposta.
Un dia, tot passejant, es creuen amb una dona embarassada amb una panxa d'aquelles que sembla que estiguin a punt de rebentar, i el nen li diu a la mare:
-Has vist? Aquesta sí que se l'ha empassada bé, la llavor!
-Sí, fill meu. Aquesta, jo crec que n'ha pres ració doble.

Dos vells que es troben desp